Roger Federer (3) i Rafa Nadal (2) jugaran divendres la semifinal més atractiva de Roland Garros dels últims temps després de resoldre ahir amb diferents graus de dificultat els seus compromisos. Serà el retrobament a París des de la final del 2011 que va endur-se el balear. L’onze cops campió es va passejar davant del japonès Kei Nishikori (7) –6-1, 6-1 i 6-3 en una hora i 51 minuts–, mentre que el derbi suís entre Federer i Stan Wawrinka (24) va fer aixecar dels seients els aficionats tant per la tècnica, la intensitat, la potència i el caràcter que van exhibir tots dos jugadors. El millor partit del torneig es va decantar del costat del geni de Basilea per 7-6 (4), 4-6, 7-6 (5) i 6-4 en tres hores i 35 minuts de tennis de pitet. Wawrinka, que va salvar obstinat 16 pilotes de break, havia estat precisament el darrer jugador que va batre Federer a Roland Garros en els quarts del 2015 en la seva darrera participació. Aquell any, va ser el campió remuntant Novak Djokovic en la final. Campió el 2009, Federer no tastava la semifinal des del 2012.

El duel supersònic entre els dos millors cops de revés a una mà del món ja havia completat cinc jocs –3-2 per a Wawrinka– en 14 minuts de voràgine. Canviant altures i amb volees sovint guanyadores –41/60 en total–Federer havia amenaçat amb dues pilotes de break. A més, guanyava el seu servei, sovint molt obert, sense despentinar-se. El setè joc va ser superlatiu, amb un primer intercanvi de 26 cops brutal i amb dues inversemblants deixades de Federer sobre el segon servei. Malgrat tot, va malbaratar dues pilotes més de trencament (0/4) i perdia per 4-3. Va signar en blanc el 4-4. Wawrinka va replicar (5-4). La tendència va prosseguir fins al tie-break, en el qual el mestre va dominar amb dos cops de revés, va recórrer al revés tallat que havia obviat tot el parcial i va apel·lar a l’eficiència del seu servei (7-4), amb el qual només va cedir 5 punts en tot el set.

De sobte, però, va irrompre Stanimal, tricampió de Grand Slam i finalista davant de Nadal el 2017 en la seva darrera gran aparició mediàtica. Amb crits d’allez intimidatoris va evitar el 2-0 salvant pilota de break (0/5) i va trencar amb naturalitat en el tercer joc (1/1). A més, en el següent en va salvar dues més: 0-7 per a Federer, que va fer dues canyes seguides perquè les pilotades del seu oponent eren descomunals. Wawrinka va segellar l’empat (6-4) en la quarta pilota de set. El partit havia entrat una nova dimensió. I encara més quan el de Lausana va segellar el seu segon trencament (2/2) en el setè joc després de salvar la vuitena pilota de break en el tercer. El mèrit de Federer va ser la perseverança. Per fi (1/9) va respondre amb un contrabreak (4-4) i va salvar dues boles de ruptura: 2/4 per al fins llavors infal·lible Wawrinka. No va fallar en el tie-break (7-5).

El quart acte va seguir paràmetres similars, amb cinc pilotes més desaprofitades pel geni (1/16) fins que amb 3-3 la previsió de pluja va obligar a aturar el partit. Si bé els dos suïssos es van conformar de seguida amb la decisió, Nadal va remugar. Amb 6-1, 6-1 i 4-2 , el parèntesi li tallava el ritme. Estava a un pas de clavar-li l’11-2 al seu rival en el còmput global i de revenjar-se de la derrota en el partit pel bronze dels Jocs de Rio. En la represa, el balear va anar de cara a barraca. Federer, per la seva banda, va assaborir el seu segon trencament (2/18) i va cantar victòria en la tercera pilota pujant a la xarxa amb valentia.