Jornet: “No vull que el meu esport sigui olímpic”
Curses de muntanya. El català, recent vencedor de la Zegama, assegura que la “parafernàlia” dels Jocs està allunyada dels valors de la muntanya
Kilian Jornet, que diumenge passat va aconseguir la seva novena victòria en la Zegama, la marató de muntanya més important del món, assegura que no li agradaria que l’esquí de muntanya i les curses de muntanya es convertissin en esports olímpics. “No són olímpics i espero que no ho siguin”, explica l’atleta de la Cerdanya en una entrevista a l’agència Efe. Per Jornet, els valors dels esports de muntanya estan allunyats dels Jocs Olímpics. “Tenen una cultura al darrere, i això està allunyat dels Jocs. Aquesta parafernàlia dels podis, els himnes, anar a un lloc a fer uns Jocs, està allunyada del que entenc per esport de muntanya”, assegura, tot i admetre que, de més jove, havia “somiat” amb la possibilitat que l’esquí de muntanya fos olímpic.
VIDEO | Kilian Jornet (@kilianj), que encadena récords por cumbres de todo el planeta como la ascensión al Everest dos veces en una semana, aseguró en una entrevista con @EFEdeportes que "espera" que "el esquí de montaña y el trail no sean olímpicos" ⤵️https://t.co/Am4HnCbcly pic.twitter.com/Fax9xuM8Su
— EFE Deportes (@EFEdeportes) June 5, 2019
Jornet, que diumenge va encetar la temporada de competicions d’estiu després d’un hivern pràcticament inactiu, explica que ha reduït considerablement el seu calendari de curses i en detalla els motius: “He fet temporades de cinquanta curses, corrent-ne vint o trenta a l’hivern i les restants, a l’estiu. Hi havia trobat el truc, però aquest any volia canviar una mica. A més, el 2018 em van operar les espatlles, em vaig trencar una cama, i estar a l’elit desgasta molt.”
Cues a l’Everest
Jornet també entra en el debat sobre la massificació de l’Everest i aposta per regular l’accés a determinats cims molt concorreguts, sempre que no sigui per treure’n rendiment econòmic: “Quan en una muntanya hi ha molta gent, i això també passa al Mont Blanc, cal buscar una regulació. Si ho fas en sentit econòmic, converteixes la muntanya en elitista, perquè els que hi pugen potser no són els més preparats, però sí els que ho poden pagar. Les regulacions s’haurien de basar en l’experiència.”
El català, que té 31 anys, també assegura que les imatges de cues al graó de Hillary, l’últim tram tècnic en l’ascensió a l’Everest, es produeixen només uns dies a l’any: “S’ha de relativitzar. Això passa des dels anys noranta. És una problemàtica que el govern del Nepal haurà de regular, però la resta de dies la muntanya està solitària. Si vols fer alpinisme pots fer-ne altres dies. Aquestes imatges no són bones per a l’alpinisme, però serveixen perquè algunes valls del Nepal puguin viure.”