Una reacció inherent a una mentalitat guanyadora de ferro després de perdre el segon set va catapultar ahir Rafa Nadal cap al seu dotzè títol de Roland Garros en dotze finals, una repetició grandiloqüent mai vista en la història de l’ATP que el situa amb divuit Grand Slams guanyats a només dos de Roger Federer (20). La fita es va materialitzar tot i l’obstinada agressivitat i qualitat de l’austríac de 25 anys Dominic Thiem, que va millorar en la reedició de la final de l’any passat però que es va haver d’agenollar davant la piconadora balear tot i haver competit a un gran nivell en els dos primers sets: 6-3, 5-7, 7-5 i 6-1 en tres hores i un minut. Nadal va signar el seu 93è triomf a París amb només dues derrotes i el 82è títol global. Amb 33 anys i tres dies és el tercer guanyador més gran rere l’australià Ken Rosevall (1968) i el català Andreu Gimeno (1972).

El primer set va ser estratosfèric. Amb alta velocitat i recuperacions impossibles que van emocionar. Thiem va amenaçar amb un trencament (2-3) però el balear, que va buscar reiteradament el revés rival perquè a la dreta hi té un canó, va tenir la virtut de reaccionar amb un contrabreak vital (3-3). El setè joc va ser una oda al tennis. Deu minuts d’alta volada en què Nadal va salvar una pilota de break. A Thiem li va fer mal. El campió, a més, va signar el seu segon trencament i va tancar el primer parcial per 6-3 en 53 minuts. Thiem es va fregar els ulls per digerir la derrota parcial. El tema del tema és que l’austríac havia jugat a un nivell altíssim seguint el fil de quatre dies seguits a la pista i havia perdut. L’afectaria el desencís?

Els decibels van baixar perquè el ritme primigeni hauria estat insuportable. Els torns de servei van ser més plàcids i els empats es van succeir. Comptant el darrer joc del primer acte i els tres primers torns de servei del segon, sòlid, el balear va encadenar setze punts. Però, aliè a la frustració, Thiem tampoc no va dubtar i va completar (4-5) el seu primer joc en blanc. La rèplica va ser instantània: 5-5 també en blanc amb una darrera dreta invertida inversemblant de Nadal. La contrarèplica: 5-6 del de Viena, també a zero. El servei al poder. Ni una sola pilota de break fins que Thiem, llest, agressiu i intens, tant físicament com mentalment, es va situar 15-40 i va certificar un trencament mortal (5-7). El campió havia perdut el darrer set en la final de París del 2014, quan va cedir el primer acte contra Novak Djokovic. El duel, titànic, partia altre cop de zero.

La reacció del manacorí va ser virulenta, amb un trencament en blanc en un primer joc del tercer parcial resolt en tres minuts. Nadal va signar el 2-0 també en blanc amb una volea baixa de quirats. I va prosseguir mossegant completant una sèrie de 10 punts a zero i arrodonint un 3-0 amb dos breaks a favor que a Thiem ja li van pesar com una llosa. El 4-0 altre cop en blanc, amb un parcial de 16-1. En 24 minuts, va tancar el tercer set: 6-1.

El joc de Thiem va revifar però no en va treure profit. El seu rival va salvar un 30-40 al servei en el primer joc i va evitar dues possibilitats més de trencament amb dos bons serveis (3-0). Thiem, ja en el precipici, va aixecar amb orgull un 0-40 en el quart joc (3-1). L’estocada de Nadal va ser el seu segon break del set en el sisè joc. L’ultracampió va tancar el partit amb determinació i es va estirar emocionat arrebossant-se de la terra que domina, un dels seus múltiples costums.