Alternativa olímpica
Després del pas efímer de l’hoquei per Barcelona 92, es tracta del primer esport de la federació de patinatge que figurarà en el programa dels Jocs de Tòquio 2020
El COI busca la dimensió urbana i pròxima a la joventut
El monopatí (skateboard), una de les onze disciplines que es disputaran en els Barcelona World Roller Games, tindrà l’honor de formar part del programa dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020 en la seva modalitat de street i té molts números per repetir en els de París 2024. És l’única disciplina d’aquests esports vinculats a la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) amb aquesta consideració. A Barcelona 92 l’hoquei sobre patins va ser esport d’exhibició, però la glòria va ser efímera i no va tenir continuïtat.
L’aparador d’uns Jocs seria un estímul extraordinari per a qualsevol altre esport, però no ho és tant per a una modalitat alternativa i que té els seus orígens i l’essència al carrer. Un estil de vida, una forma d’expressar-se de la joventut que ha seduït una organització que molts consideren caduca. De fet, no van faltar –la seva inclusió es va aprovar per unanimitat en l’assemblea del COI del 3 d’agost del 2016– les veus discordants dels mateixos patinadors a formar part del moviment olímpic. “No és que sigui anti-Jocs Olímpics, simplement penso que no els necessitem. Preferiria veure que l’skate manté la seva ànima en lloc de tornar-se comercial amb els Jocs i aquesta merda”, deia contundent en una entrevista Tony Alva, un dels Z-Boys originals (nom derivat de Zephyr Competition Team, els creadors als anys setanta de la subcultura punk/skate actual) i un dels patinadors més influents de tots els temps. D’altres, però, són més pragmàtics; consideren que el monopatí mai desapareixerà del carrer i només pensen en els beneficis de l’aixopluc olímpic.
Poques llicències
Maria Moltó, directora d’Esports dels World Roller Games, admet que molts skaters encara són contraris a les normatives i a la necessitat de federar-se si volen competir. “És un procés lent, però si tenen aspiracions olímpiques ja veuen clar que han de disposar d’una llicència federativa, passar controls antidopatge i haver de seguir el circuit habitual d’altres disciplines esportives”, explica. De fet, de les 26.466 llicències de la Federació Catalana de Patinatge amb prou feines una vintena pertanyen al monopatí, que només té dos clubs censats. Moltó també considera que de mica en mica s’estan superant els estereotips reduccionistes que vinculen els patinadors a joves inconformistes, rebels i tatuats. “Cada cop hi ha skaters més grans que fan anuncis per televisió, que exerceixen de models i que són autèntiques icones a les xarxes socials. Ja no és un esport tan desestructurat. Són professionals amb els seus representants. En tot cas és un esport individual i molt urbà, i això fa que moltes marques es fixin en ells”, afegeix. De totes maneres, la directora d’Esports dels World Roller Games reconeix que la preparació dels patinadors d’aquí continua sent bàsicament urbana i als parcs de patinatge, allunyada dels centres d’alt rendiment esportiu que ja comencen a sovintejar els especialistes d’altres països amb els beneficis i els serveis complementaris que això comporta.
Precedents
La febre pel monopatí a Barcelona, i per extensió a tot Catalunya, no és d’ara. Ja fa anys que Barcelona figura entre les capitals mundials de l’skate i moltes empreses de la indústria la trien per filmar els seus vídeos promocionals. No és estrany, doncs, que la cadena ESPN, la impulsora dels X Games, escollís, el maig del 2013, la capital catalana per expandir aquesta competició d’esports extrems i urbans més enllà de les fronteres dels Estats Units. La crisi econòmica va estroncar una cita que havia de tenir continuïtat el 2014 i el 2015. En l’edició del 2013, però, ja va ser a Barcelona Ryan Sheckler, que avui dia encara continua sent un dels principals referents, amb milions de seguidors a Youtube. Els seus compatriotes Nyha Houston, Stefan Janoski o Paul Rodríguez són altres estrelles dins i fora d’aquesta disciplina. A més dels Estats Units, també figuren entre les principals potències mundials els patinadors d’Austàlia i el Brasil. Entre les patinadores de referència destaquen la brasilera Leticia Buffoni i la japonesa Aori Nishimura. Molts d’ells a partir de la setmana vinent seran a Barcelona competint.
Marcel Cama, especialista en Vert, únic català en competició
Marcel Cama (Sant Martí Sarroca, 2002) serà l’únic representant català en monopatí dels World Roller Games. Competirà en la modalitat de Vert, que no figura en el programa olímpic. Tot i la seva joventut, el patinador alt-penedesenc ja va participar en els Jocs de Nanning 2017, una experiència que qualifica d’“espectacular i una gran oportunitat per donar-se a conèixer”. Es va iniciar en aquest esport als quatre anys, amb els seus cosins i amics de Vilanova i la Geltrú. Actualment acostuma a entrenar-se a l’skatepark de la capital del Garraf, al de la Mar Bella, a Barcelona, o al Vert de Granollers. Sempre amb el suport dels seus pares, Cama també ha voltat força patinant per Estats Units i en les setmanes prèvies a la cita de Barcelona es troba competint per França. Com assegurava en una entrevista, la seva màxima és divertir-se: “En skate mai deixes d’aprendre, perquè per aprendre és necessari divertir-se, i amb l’skate sempre et diverteixes.”