Era el 21 de novembre del 2004, dos dies abans de la controvertida assemblea de Fresno, en la qual la Federació Catalana de Patinatge va quedar finalment expulsada com a membre de la FIRS tot i haver estat provisionalment admesa, quan el CPA Olot va aconseguir el seu primer títol mundial de grups de xou grans. El club de la Garrotxa tancava un any rodó –amb victòria en tots els campionats possibles (territorial, català, espanyol, europeu i mundial)– i obria una era de domini pràcticament absolut en una disciplina nascuda ben pocs anys abans.

A final de segle XX es comencen a disputar les primeres competicions internacionals de la modalitat. El primer europeu es va fer a Bolonya l’any 2000 i el primer campionat d’Espanya, a Salou el 2001. Els clubs catalans van ser, de seguida, els més nombrosos i destacats de l’Estat en aquest nou esport. Abans del seu primer títol mundial, l’Olot ja s’havia imposat en dos campionats d’Europa. L’artífex d’aquell èxit primigeni va ser Ricard Planiol, qui encara és l’entrenador, juntament amb Ester Fàbrega, i el coreògraf de l’equip de la Garrotxa. El 2006, un segon club català puja al podi d’un mundial. El Masnou acaba tercer, posició que millora dos anys després amb una medalla de plata. El 2009, un tercer club català, el Reus, es penja una medalla en un mundial. El club de Tarragona és l’únic de Catalunya que, a part de l’Olot, ha guanyat un mundial (2012). També és cert que l’Olot ha deixat ben poques oportunitats als clubs rivals. Des d’aquell 2004 ha guanyat 12 títols mundials, i només ha deixat escapar els dels anys 2008, 2011 i 2012.

Paral·lelament als èxits i al creixement dels clubs catalans, s’incrementa, també, l’afició a aquest esport. Els campionats territorial i català omplen pavellons. Sens dubte, l’espectacularitat de les coreografies i la vistositat de les posades en escena contribueixen a la popularització dels grups de xou. Els números, d’un marcat caràcter artístic, representen una temàtica concreta, i els equips aprofiten el vestuari i els elements d’atrezzo per fer-la lluir de la millor manera possible. La part artística té tant de pes com la tècnica en la valoració dels jutges. I, en això, l’Olot, amb coreografies trencadores dissenyades per Planiol, pràcticament no ha tingut rival. En els últims campionats internacionals també ha guanyat pes la tècnica de les patinadores, amb l’execució d’acrobàcies que han anat adquirint risc progressivament.

El sempitern domini de l’Olot ha estat posat en qüestió aquesta temporada pel CPA Girona, l’últim fenomen dels grups de xou a Catalunya. L’equip entrenat per Nuri Solé s’ha imposat al seu rival territorial en totes les competicions possibles, inclòs l’europeu, en què va aconseguir la seva primera medalla d’or internacional. En els World Roller Games de Barcelona, el Girona serà el gran favorit a la victòria. L’Olot, que no va poder pujar al podi de l’europeu per primer cop després de deu presències consecutives (2009-2018), ha tingut aquesta temporada errades en l’execució en forma de caigudes i problemes amb les ales del seu vestuari. Però amb el treball per polir aquests errors que ha fet les últimes setmanes, segur que l’Olot serà candidat al podi, si no a la medalla d’or.