Supervivència

Aquesta era la primera assemblea de la nova junta encapçalada per Joan Llunell i Jordi Paretas. Exposats els números i el preu que comporta el canvi de categoria del primer equip masculí, estimat en cent mil euros, es va demanar un esforç als socis, no mitjançant una derrama sinó en la cerca de col·laboradors o anunciants. El pressupost de la Unió Esportiva Sarrià en aquest darrer exercici superava els 200.000 euros. Els responsables del club confien cobrir aquesta quantitat, fins i tot sense incloure-hi la quantitat que puguin recaptar en cada partit.

Els desplaçaments de l’equip –aquesta temporada hi ha quatre equips andalusos i tres gallecs a la categoria– marquen l’increment en el pressupost, seguit d’arbitratge (el doble), la quota de la federació o l’obligació de retransmetre els partits en streaming –tots els clubs, sense infraestructura pròpia, acaben contractant la mateixa empresa, que cobra més de 300 euros per partit.

El balanç esportiu va ser un dels altres punts de l’ordre del dia tractats, un àmbit en què es posa en valor que a més de l’ascens a plata del primer equip –campió de lliga abans i de la copa catalana després– i el del segon a la primera catalana o el subcampionat estatal de l’infantil el club comptarà el curs que ve amb quatre equips més. Això vol dir que es passarà dels catorze de la darrera temporada a una xifra ja confirmada de divuit.

Compte enrere

Fer créixer la massa social del club serà, doncs, un dels objectius que asseguraran la subsistència de la Unió Esportiva Sarrià a una categoria cada any més professional; amb més de 350 socis titulars –la xifra d’usuaris supera els set-cents– i un pavelló propi amb capacitat per a uns 600 espectadors. Sense cadires es fa complicat establir-la, però el que sí que ja s’ha activat és el compte enrere per al 14 de desembre, en la visita del Bordils per primer cop a plata i més de sis anys i mig després del darrer enfrontament entre tots dos a primera estatal. Aquest serà el dia que es posarà a prova la capacitat d’organització del club, amb un altre que arrossega tanta o més gent disposada a seguir el partit al mateix pavelló. Un recinte remodelat íntegrament els darrers anys, en un procés iniciat per l’anterior junta, que té només pendent els vestidors. Acabar l’obra s’ha ajornat com a mínim un any, per centrar els esforços en la permanència a plata.