SHEILA AVILÉS
LÍDER DE LA COPA DEL MÓN DE CURSES DE MUNTANYA I BRONZE EN EL MUNDIAL DE ‘TRAIL’ DE LA IAAF
“La Comapedrosa se’m va fer curta per primer cop”
La corredora de l’Anoia afronta la segona part de la temporada en un moment extraordinari, després d’encadenar tres victòries en la copa del món de curses de muntanya i el bronze en el mundial de ‘trail’ de la IAAF
La nostra cultura de l’esport i l’accés que tenim a zones d’entrenament fa que tinguem tants bons corredors
Sheila Avilés (26 anys, Santa Margarida de Montbui) ho té tot a favor per conquerir la copa del món de curses de muntanya després del canvi de sistema que proclama un sol vencedor en la categoria masculina i en la femenina.
Tres victòries seguides en la copa del món –Livigno, Epic Buff i Comapedrosa– i entremig el podi en el mundial de Portugal. Un balanç insuperable fins ara?
Sí. Estic en el meu millor moment, sobretot en les distàncies més llargues. A principi de temporada vaig augmentar les càrregues de treball i ho estic notant. La Comapedrosa, que és una marató de 42 km, sempre l’havia trobat duríssima, però diumenge se’m va fer curta. Quan vaig arribar al cim m’ho vaig dir a mi mateixa: “Ja està, només queda baixar.”
Conquerir la copa del món és un objectiu molt llaminer. Quin calendari queda ara per fer-ho possible?
Amb tres victòries i el quart lloc de principi de temporada al Japó, m’aniria bé arribar a la final, que serà a l’octubre a Limone, amb una altra victòria si pot ser. L’objectiu és aconseguir-la el 15 de setembre a Pasturo, o almenys pujar al podi.
Aquest any ha canviat el sistema i s’ha passat de tres vencedors de les World Series a només un de conjunt. Ho prefereix?
Sí. El 2017 vaig ser primera de la modalitat classic, les distàncies més assequibles, però també hi havia dues vencedores més de les categories ultra i extrem. Ara només hi haurà una campiona. Tot quedarà molt més clar.
Ragna Dabats, que és holandesa però viu a Catalunya, és la principal rival?
La sueca Johanna Aström, que va ser segona a Andorra, també està molt forta i aquest cap de setmana correrà a Noruega. Si guanya, també la veig amb possibilitats fins al final.
Cardona és el líder de la categoria masculina, Margarit va guanyar a Andorra i no cal ni que parlem de Jornet. En les curses de muntanya els catalans som colombians del ciclisme. Per què ens hi va tan bé?
Hi ha una cultura de l’esport a Catalunya molt bona, no només en les curses de muntanya. Només cal mirar tota la gent que destaca. Nosaltres, a més, tenim molts llocs accessibles per entrenar-nos, sobretot als Pirineus, i això fa que quan anem a altres llocs tinguem certa facilitat en els trams més tècnics.
Quines són les principals diferències entre les curses de muntanya i els ‘trails’ que promou la IAAF?
Els trails són trencacames però en general es pot córrer; les altres són curses molt més tècniques i es fan sempre en alta muntanya. Com bé diu el nom, skyrunning, són prop del cel
No ha deixat mai l’atletisme?
Vaig començar amb deu anys i ara veig que és la millor manera de preparar-me a l’hivern. Faig cros i curses de ruta amb el meu club de tota la vida, el CA Igualada.
A la llarga es veu fent maratons o mitges maratons?
Per competir-hi, ho veig difícil. La meva prioritat absoluta és la muntanya. És la meva professió.
En moltes curses multitudinàries, professionals i amateurs deuen coincidir i ho fan amb mentalitats diferents, entenc.
La mentalitat de l’excursionista és d’esbarjo i de desconnexió, de gaudir de la natura i de fer salut. Nosaltres també intentem gaudir-la, però no tenim més remei que mirar d’anar al més ràpid possible. Som atletes d’alt rendiment.
Quina és la seva zona d’entrenament?
L’any passat anava molt per Montserrat. Per preparar el mundial vaig començar a fer-ho al costat de casa, que tinc un turó de 400 m que em va bé per fer sèries. Aquest any estic viatjant moltíssim i sempre intento descobrir noves muntanyes. Ara estic al CAR de Sierra Nevada, treballant en alçada, no ho he fet mai i m’anirà bé.
Són molts viatges i grans muntanyes. Quin lloc l’ha fascinat més?
M’agraden molt els Alps italians, hi ha zones brutals, però córrer a la Xina o al Japó és una experiència incomparable. L’any passat ens trobàvem al Tibet corrent en pistes de 4.000 metres que semblen carrils de pista. Podíem córrer sense obstacles, tota una sorpresa per nosaltres, és clar.
A banda de la tècnica, hi ha algun secret més per anar a la muntanya i guanyar?
Faig moltes hores de ciclisme de carretera, però l’entrenament de força és la clau. Has de ser potent i prevenir les lesions des del principi.
El seu entrenador, Andrés Arroyo, com l’ajuda principalment?
A banda de controlar-me totes les càrregues, em dona molta tranquil·litat en altres aspectes, com ara el mental, en els bons i els mals moments.
És veritat que fa tres anys s’estava onze hores al dia treballant en un botiga?
Necessitava els diners per fer el màster, però era impossible fer-ho seguir tot. Viatjar a Igualada, entrenar-me, anar a les competicions, etc.
Un gran referent a Igualada és Laura Orgué. L’ha aconsellat d’alguna manera?
Quan vaig començar ja la tenia com a referència absoluta. Hem compartit competicions, ens hem fet amigues i ens hem animat molt l’una a l’altra.
Molts grans corredors de muntanya també fan esquí de muntanya. No ho ha provat?
Estic lluny dels Pirineus, però no descarto provar-ho com a entrenament i per viure l’experiència, perquè l’Oriol Cardona sempre m’està dient que ho faci.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.