Com si fos el primer dia
Handbol. El Bordils 2019/20 comença a entrenar-se per al setè curs a plata, amb Pau Campos com a novetat. “És molt i molt complicat: cada any més difícil”, diu sobre l’objectiu de salvar-se
El Bordils va fer ahir al vespre al Blanc i Verd el seu primer entrenament en grup, després d’algunes proves la setmana passada, per preparar el setè curs a plata. “Pensava que seria pitjor i la veritat és que han vingut molt bé”, diu Pau Campos, que torna a la banqueta de l’equip dos anys després, sobre l’estat físic dels seus jugadors després del pla que tenia cadascun d’ells per a l’estiu. La tornada del tècnic, que fa dos anys emprenia l’aventura professional al CSM Bucarest, és la gran novetat del Bordils, amb quatre amistosos per afinar el seu estat de forma abans de l’inici de lliga, el 14 de setembre a casa amb l’Antequera.
El Tuïr el 17 d’agost serà el primer rival, a la pista de l’equip d’Esteve Ferrer del 2016 al 2018. El Banyoles, que debutarà a primera estatal al Blanc i Verd el 27 d’agost, la Roca al Vallès el 29 i el Granollers B també a Bordils completen la llista.
“Sí. Les cares són pràcticament les mateixes, tret d’algun jove que ha anat pujant i que jo havia entrenat de manera específica al club i que ja és al sènior. Tenim feina avançada perquè jo els conec a ells i ells a mi”, afirma Campos sobre l’equip que va entrenar cinc anys a primera estatal amb tres fases d’ascens seguides i quatre a la divisió d’honor plata amb les seves permanències. Serà, la setena, un altre repte colossal. “És molt i molt complicat: cada any més difícil”, adverteix. I ho argumenta: “Hem perdut jugadors que s’han jubilat com Marc Combis o l’Uri Márquez, que per feina ja no va acabar la temporada passada, Sergi Mach... I no hem incorporat a ningú. Salta a la vista que la plantilla té menys efectius.”
L’entrenador destaca que incorporen joves i que, com altres anys, quan el club ha perdut referents han sortit relleus com Dalmau Huix, ara al Zamora en el seu tercer any professional a plata, perquè va substituir Edu Nonó.
“M’ho posa tot més fàcil. Primer per la qualitat que tenen, que per això van marxar: la categoria els quedava petita. Però hem de ser conscients que tenen tres anys més i el temps passa per a tothom”, reconeix sobre el retrobament amb Marc Canyigueral, Esteve Ferrer i David Masmiquel, a qui ja no tenia en el darrer curs al Blanc i Verd. “La balança, a l’hora de tornar, va pesar a favor del sí, que hi fossin”, assegura el bisbalenc.