Handbol

GUILLEM TORRES

CAPITÀ DE LA UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ

“Volem donar la sorpresa”

“El Granollers vindrà més advertit. Tenim molt clar que des del minut 1 se surt a competir”

“Has d’estar molt més ben preparat per jugar els seixanta minuts al màxim”

Coneixem Salva Puig i, segurament, se l’escolta més que a un entrenador que no tingui aquests mèrits esportius

El Sarrià torna a la com­pe­tició ofi­cial aquest diu­menge, tot just dos mesos després de tan­car l’any del tauró amb la copa cata­lana con­tra la Roca (30-25). Era el colofó a una tem­po­rada amb –entre altres– el pri­mer lloc en la lliga i l’ascens del pri­mer equip a Plata o el sub­cam­pi­o­nat esta­tal infan­til, en què Gui­llem Tor­res (Bar­ce­lona, 1987) hi va tenir presència com a capità i entre­na­dor res­pec­ti­va­ment. El clo­tenc, que aquest curs deixa la ban­queta, segueix de coor­di­na­dor de la base i també com a pivot i pun­tal defen­siu de l’equip que diri­girà Salva Puig i que, d’aquí a qua­tre dies, jugarà la semi­fi­nal de la super­copa amb el Fraikin Gra­no­llers d’Aso­bal.

Fa dos mesos del títol de copa i sem­blen qua­tre dies. A punt?
La veri­tat és que aquest any les dues tem­po­ra­des s’han ajun­tat molt, però també ens va bé perquè, vul­guis o no, hem man­tin­gut la forma i l’inici de la pre­tem­po­rada és molt més diri­git i específic amb l’hand­bol. Ens estal­viem fer molts pesos o sor­tir a córrer per fora: ens ha anat molt bé.
Ara és fàcil, però l’any del debut a plata... No se’ls pot fer llarg?
Sí, és clar i, la tem­po­rada se’ns farà llarga o no en funció dels resul­tats. Som un equip molt jove, i pel que serà la qüestió física estic segur que tots aguan­ta­rem, fins i tot els més vete­rans. Sí que pot­ser sobta, la pri­mera set­mana de pre­tem­po­rada, un par­tit que en prin­cipi és de com­pe­tició; el de diu­menge amb el Gra­no­llers. Ens el pre­nem amb la màxima con­cen­tració: hi ani­rem tan ben pre­pa­rats com puguem. Però sabem que la nos­tra com­pe­tició real comença al setem­bre.
És un par­tit que els dona molta visi­bi­li­tat, i havent pujat a plata encara més. Serà molt dife­rent al del 2017, que el per­den 26-29?
Fa dos anys crec que ells van venir molt con­fi­ats. I nosal­tres, en canvi, estàvem molt i molt moti­vats. Els vam plan­tar cara, i si no ho recordo mala­ment a la mitja part anàvem igua­lats [14-13] i al final per­dem només de tres. Suposo que el Gra­no­llers vindrà més adver­tit, i nosal­tres tenim molt clar que des del minut 1 se surt a com­pe­tir i a plan­tar-los cara. El nos­tre objec­tiu és donar la sor­presa.
S’entre­nen des d’avui fa una set­mana i, després, no tenen el pri­mer amistós fins al 31 d’agost amb el Barça B. La semi­fi­nal no té res a veure amb la pre­pa­ració.
Sí, segu­ra­ment per als entre­na­dors tots els par­tits ja siguin per enfo­car l’inici de lliga, que comen­cem a Còrdova d’aquí a un mes. Tot i així, tots els par­tits aquest estiu són espe­ci­als perquè també juga­rem con­tra el Sant Quirze, que és un dels millors equips de la 1a esta­tal; el Barça B... Has de com­pe­tir-hi i estar ben pre­pa­rat perquè, vul­guis o no, et pot bai­xar la moral, i és tan impor­tant el físic i la pre­pa­ració tècnica i tàctica com la moti­vació i l’estat anímic.
Com han vis­cut el relleu a la ban­queta? Ja sabien que en Pere Coll no seguia, però que vin­gui Salva Puig, una ins­ti­tució en el món de l’hand­bol... Imposa?
Nosal­tres estàvem molt con­tents tant amb en Jordi de Toro com amb en Pere. I que hagi vin­gut en Salva és un punt afe­git de moti­vació per a tots els juga­dors. Sabem que ell, igual que en Jordi, que va estar deu anys a l’Aso­bal, ha com­pe­tit al màxim nivell. Ens pot ense­nyar mol­tes coses i ens pot ori­en­tar millor en aquesta lliga, que és gai­rebé pro­fes­si­o­nal. I en Salva és més cone­gut perquè va jugar més temps en els equips d’aquí. La plan­ti­lla coneix la seva tra­jectòria, els seus èxits i, segu­ra­ment, se l’escolta més que a un entre­na­dor que no tin­gui aquests mèrits espor­tius. Més que impo­sar, motiva, perquè el que pugui dir té molt valor. Ho ha vis­cut.
Han arri­bat qua­tre reforços, cap d’ells amb experiència a plata...
Tot­hom ho sap: no hem fit­xat cap gran estre­lla. Serem un dels únics equips en què ningú de la plan­ti­lla cobra. I estem en una cate­go­ria en què més del 70% dels juga­dors viuen de l’hand­bol. Les ofer­tes que puguem fer als juga­dors, perquè vin­guin, no poden ser econòmiques i, per tant, les noves incor­po­ra­ci­ons venen molt moti­va­des i amb ganes de fer-ho molt bé. Tant en Popi [Sergi March] a la pri­mera línia com els altres tres als extrems ens aju­da­ran a poder fer més can­vis. Estar més fres­cos, tenir més vita­li­tat, fer coses noves...Hau­rem de com­pe­tir més per gua­nyar-nos el lloc.
L’aspecte físic és el que poden acu­sar més, a plata?
Pel que hem vist en els vídeos, hi ha un salt molt impor­tant, sobre­tot en el ritme de joc: les tran­si­ci­ons tant els con­tra­a­tacs com els reple­ga­ments. És molt més ràpid i, per tant, has d’estar molt més ben pre­pa­rat i neces­si­tes molta més plan­ti­lla per poder jugar els sei­xanta minuts al màxim. L’any pas­sat pot­ser jugàvem amb deu o dotze, i ara neces­si­tem una plan­ti­lla molt més llarga. Després hi ha l’aspecte tècnic, molts equips tenen juga­dors que han estat a l’Aso­bal o que fa molts més anys que són a la divisió d’honor B: ens hau­rem de mul­ti­pli­car si volem estar al mateix nivell.
A més de juga­dor i capità, era coor­di­na­dor de la base i entre­na­dor de l’infan­til. Com el veu, el club?
Seguiré amb la coor­di­nació però sense assu­mir la res­pon­sa­bi­li­tat d’entre­nar cap equip. Em vull cen­trar a entre­nar-me per anar tran­quil als par­tits... L’ascens ha fet que aug­mentéssim sobre­tot la massa social. Tot el que va sig­ni­fi­car ser sub­cam­pi­ons d’Espa­nya amb l’infan­til ha fet que a la base tin­guem mol­tes més llicències, que molts més nens, i també i sobre­tot nenes, s’hi hagin interes­sat: en el femení teníem deu nenes i ja ara estem par­lant de més de trenta.
Tor­nem a la lliga. Quan surt el calen­dari miren on comen­cen, però de seguida, quan juguen amb el Bor­dils, suposo. És un dels grans al·lici­ents d’haver pujat a plata?
Et men­ti­ria si digués que no és una moti­vació afe­gida. Poder tor­nar-ho a viure suposa un premi per a tots nosal­tres, com a juga­dors de l’equip. Evi­dent­ment, per a nosal­tres l’objec­tiu és gua­nyar com més par­tits millor i, si són con­tra el Bor­dils, encara més. Pot­ser ells tin­guin més pressió perquè por­ten més anys a la cate­go­ria. Són els favo­rits, però segur que els ho posa­rem difícil...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)