Premi a la persistència

La selecció espa­nyola va neces­si­tar 58 minuts, a només dos del final, per tren­car el mur rus i sege­llar amb tri­omf la seva estrena en un euro­peu on demà se les heurà con­tra el pri­mer equip del món, el com­bi­nat d’Holanda. El con­junt d’Adrian Lock va obte­nir el premi a la seva per­sistència i al final va poder can­tar victòria en un par­tit que, tot i alguna fase de certa pre­ci­pi­tació, va domi­nar des del prin­cipi. En l’últim quart, el con­junt esta­tal va posar setge a la línia de 22 russa i va poder superar per dalt l’àgil Vik­to­riia Alek­san­drina, la prin­ci­pal res­pon­sa­ble que la seva por­te­ria es man­tingués inex­pug­na­ble. Lucía Jiménez va ele­var la bola amb una vase­lina per esqui­var la sor­tida de la por­tera russa i Belén Igle­sias, encara que de manera poc orto­doxa, va rema­tar el gol de la victòria.

L’equip espa­nyol havia començat molt endo­llat, pres­si­o­nant de valent la sor­tida de bola del rival. Així va gene­rar les pri­me­res oca­si­ons clares de gol amb Car­men Cano i Berta Bonas­tre com a pro­ta­go­nis­tes. El con­junt rus va sor­tir indemne de la pressió espa­nyola i va res­pon­dre amb dos penals córner con­se­cu­tius, que tam­poc van veure por­te­ria. A l’inici del segon quart, les d’Adrian Lock van tor­nar a gau­dir d’opor­tu­ni­tats clares. Lola Riera va rema­tar des­viat el pri­mer penal córner per a les espa­nyo­les i Maria Tost va enviar al tra­ves­ser un potent xut exe­cu­tat des de la fron­tal de l’àrea. El gol no arri­bava i les meda­llis­tes de bronze en l’últim mun­dial van caure en la pre­ci­pi­tació i es van anar enco­ma­nant al joc d’anada i tor­nada que afa­vo­ria els interes­sos de la for­mació russa.

Després de la represa, Gigi Oliva va avançar la seva posició, la pressió espa­nyola es va fer encara més insis­tent i asfi­xi­ant, va gau­dir de qua­tre penals córner més, fins que va arri­bar l’anhe­lat gol de la victòria.