Pol Retamal: “El rècord d’Espanya no és imbatible”
Atletisme. El velocista va rebaixar inesperadament la plusmarca catalana dels 200 m (20.49) i considera que la possibilitat de disputar el mundial de Doha ja no és remota
El velocista Pol Retamal (1999, Vilafranca) va ser un dels grans protagonistes del cap de setmana. Dissabte, en un control de marques rutinari dels 200 m a Santa Coloma de Gramenet, va volar literalment sobre el tartà i va clavar el cronòmetre en 20.49, nou rècord de Catalunya absolut i la segona millor marca espanyola de tots els temps. “Abans del campionat d’Espanya no hi havia gaires curses per posar-me a prova i l’entrenador –David Ruiz– i jo vam trobar que aquests 200 m em podien anar bé.” Les condicions, admet, el beneficiaven, tot i que a les 16 h la calor i la humitat eren sufocants. “En aquesta pista el vent gairebé sempre bufa a favor i la calor, de fet, ens ajuda, als velocistes, a evitar lesions. La idea era fer cap a 20.60, mai de la vida baixar de 20.50.”
Abans de dissabte, la millor marca de Retamal (FC Barcelona) en els 200 m era de 20.81 –12 de juliol del 2018– i aquesta temporada no havia baixat de 20.92 –22 de juny–. Tot tenia una explicació: “Una pubàlgia i una altra petita lesió al març van fer que tota la preparació s’endarrerís i ara és quan començo a estar realment bé.” Fa un mes, a l’europeu sub-23 de Gävle (Suècia) va estar probablement per sota de les seves possibilitats, cinquè en la final amb 21.19. “Va ser un campionat –hi afegeix– en què no es va córrer gaire, per la pista, el vent; a tothom li va passar el mateix. Em podia haver anat més bé però tampoc em puc queixar perquè és el meu primer any com a sub-23.”
L’atleta ha començat aquesta temporada l’etapa universitària, fet que no facilita la seva preparació: “M’entreno tots els matins menys el dijous i el diumenge, sobretot la velocitat i la força, i a la tarda vaig a Mataró a estudiar.”
La gran setmana
Els entrenaments estan bé, però els atletes sempre prefereixen la competició i ara arriba el gran moment per a Retamal i molts altres velocistes. Dissabte debutarà en una cita de la Diamond League a París en una de les sèries dels 100 i l’endemà també farà l’hectòmetre en el míting internacional de Madrid, escenari favorable als velocistes per l’altura de la capital espanyola. I a l’horitzó, el mundial de Doha. “La mínima de la IAAF és de 20.40 i la de la federació espanyola de 20.36; crec que si m’acosto als 20.40 i guanyo el campionat d’Espanya podria ser convocat. Ho intentaré”, diu l’atleta, que també ha rebaixat aquest 2019 la seva marca en els 100 m (de 10.70 a 10.58).
A més llarg termini Retamal descarta fer com Bruno Hortelano –saltar dels 100 i 200 als 400 m– i es concentrarà en les proves de velocitat pura. Hortelano va fer l’any passat el rècord d’Espanya dels 200 m (20.04), una marca que vista de fora sembla lluny de l’abast de qualsevol, però Retamal no opina el mateix: “És un rècord que treballant bé algun dia puc rebaixar, però depèn de moltes coses, també de les lesions.” El velocista admet que el seu entrenador és qui més l’anima a afrontar nous desafiaments cada any: “Des de l’etapa de cadet que estic amb ell a Vilafranca i ha estat clau en tota la meva progressió.” Retamal va començar fent combinades i proves de tanques i també llargada abans de decidir-se per la velocitat.
La generació d’or
El nou recordista català admet que l’atletisme del país viu un cert renaixement amb l’esclat de joves com Aleix Porras, Bernat Erta, Jaël Bestué, María Vicente o Sara Gallego: “Som atletes de llocs diferents que estem tenint molt bons resultats, no pot ser només coincidència; s’estan fent les coses bé.”
Retamal descarta, d’entrada, acceptar una beca d’una universitat dels EUA –com podria fer Erta–: “Aquí em sento molt bé i millor cada temporada.”
LA XIFRA
RUTINA
“M’entreno cinc dies a la setmana al matí a Vilafranca i a la tarda estudio”L’ENTRENADOR
“Ell és el principal responsable de la progressió que he fet aquests últims anys”PRÒXIMS OBJECTIUS
“Dissabte vaig a la Diamond League de París i l’endemà, a Madrid”Quatre rècords i un que balla
Quan Retamal va millorar de dues centèsimes el rècord de Catalunya de Sergio Ruiz (20.51, 2013) va fer la quarta plusmarca catalana absoluta de la temporada, la primera de la categoria masculina. El 10 de febrer la mataronina Raquel González, també del FC Barcelona, va fer al Vendrell el rècord dels 50 quilòmetres marxa (4h11:01), prova que encara no està en el programa olímpic. A l’estiu va començar el festival de María Vicente. El 26 de maig va arribar fins als 5.900 punts en l’heptatló a Götzis (Àustria) i el 6 de juliol, a Granollers, va saltar fins als 6,47 en el salt de llargada. Mai ningú havia arribat tan lluny. A Boras (Suècia), en l’europeu sub-20, va conquerir el títol amb 6.115 punts, marca que ràpidament va fer el salt al capdamunt de la taula de rècords. Amb tot, la IAAF encara no el reconeix perquè en un dels salts del concurs de llargada no hi ha una mesura oficial del vent (ni a favor ni en contra). La federació espanyola no perd l’esperança que finalment el rècord sigui reconegut.
Notícies
Dimecres,13 novembre 2024