El rei del Mont Blanc
Curses de muntanya. Capell es va coronar en l’emblemàtica UTMB amb més de tres quarts d’hora de diferència respecte de Thevenard i tres anys després d’haver guanyat la TDS
Pau Capell es presentava a la sortida de la Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB) amb les expectatives molt altes. Els resultats que havia aconseguit aquesta temporada feien preveure que el corredor de Sant Boi de Llobregat podria millorar el sisè lloc del 2017 en la prova de muntanya de llarga distància més cèlebre del món (171 km i 10.000m+). Capell havia aconseguit la seva tercera victòria consecutiva en la Transgrancanaria, així com triomfs en la Patagonia Run, la UT Cerro Rojo i la Mozart 100. I, sobretot, havia preparat a consciència la cursa. El 13 d’agost ja es va traslladar a Chamonix, epicentre de la UTMB, per centrar-se únicament i exclusivament en la cursa.
El seu gran moment de forma es va posar en relleu amb una victòria impecable (20h19:07) en una cursa que va dominar de principi a fi. “No m’esperava guanyar, venia amb l’objectiu d’acabar entre els cinc primers i millorar el resultat de fa dos anys, i he aconseguit la victòria”, comentava Capell amb sorpresa després de creuar la meta de Chamonix. Capell ja tenia experiència com a vencedor d’una de les curses de la UTMB, un esdeveniment que durant una setmana col·lapsa Chamonix, la capital mundial de l’alpinisme. El 2016 ja va guanyar la TDS (119 km), prova també guanyada pels catalans Arnau Julià (2013) i Pau Bartoló (2015). La satisfacció per aquella victòria no és, però, comparable a la de guanyar la prova reina: “És una sensació única. La que vaig viure a la TDS ni s’hi assembla. Aquest era el meu somni des que vaig començar a córrer. Des de casa mirava els vídeos de la UTMB i pensava que algun dia hi participaria. Quan la vaig córrer per primer cop em vaig plantejar que volia estar al davant i lluitar amb els millors del món. Quan he arribat a Chamonix he viscut la millor sensació de la meva vida”, explicava Capell amb satisfacció.
Capell ja era primer en el pas per Les Houches (km 8) i no va abandonar aquesta posició en cap dels punts intermedis fins a l’arribada a Chamonix. A partir de Les Contamines (km 32) va tenir darrere seu el pitjor rival possible, Xavier Thevenard, triple vencedor de la prova. “Ho he passat molt malament fins a La Flégère. Tenia un dels millors del món a darrere. Xavier coneix la UTMB millor que ningú i pensava que en qualsevol moment el tindria darrere meu bufant-me el clatell.” Finalment la diferència entre Capell i Thevenard a la meta va ser de més de tres quarts d’hora. El podi el va completar el neozelandès Scott Hawker (21h48:04).
A la muntanya, per accident
Pau Capell va tenir una introducció a la muntanya “accidental”, com va explicar ell mateix en l’arribada a Chamonix. Fa set anys es va trencar els lligaments encreuats i el menisc jugant a futbol sala. Quan es va recuperar, després de sis mesos, el metge li va recomanar córrer per la muntanya: “Me’n vaig enamorar. Ara no em molesta gens quan corro, està ben curat. Espero continuar corrent molts anys.”