Sí, la nostra intenció és aquesta, partit a partit. És clar que tenen un valor més gran per ser fora de casa i en aquesta categoria és molt complicat sumar a fora. Sí, té un valor afegit però els hem de fer bons aquesta setmana guanyant el Màlaga.

Francament no m’he parat ni un moment a pensar-hi i és l’objectiu d’aquesta temporada. Estem totalment centrats en l’objectiu d’aquesta setmana i, quan passi el Màlaga, a partir de diumenge començarem a pensar en la copa. És clar que pel que fa a objectius estaria molt bé passar l’eliminatòria i enfrontar-te a un equip d’Asobal. Però no ens volem tornar bojos en pensar-hi molt més enllà del que tenim més proper: la prioritat absoluta és el partit de lliga i, quan passi, ja veurem com estem per afrontar la copa.

Quan arribes a un club que acaba de pujar i que està en dinàmica positiva havent perdut molt pocs partits agafes un equip acostumat a sumar victòries. Ho fa més senzill a l’hora de treballar però són dues categories totalment diferents i la duresa de la divisió d’honor plata no té res a veure amb la primera estatal. Ha estat més senzill potser a l’hora d’introduir nous conceptes, que ho fem de mica en mica i la gent ho està assimilant bé i treballant bé.

En Josep i jo entenem l’handbol de la mateixa manera. Tot es basa en una molt bona defensa, si vols existir al llarg del temps. Un bon atac et permetrà guanyar un partit puntual, però a la llarga si no tens una bona defensa ho acabes pagant. Ens agrada sortir ràpid al contraatac i en atac jugar de manera organitzada. Aquí és potser on ho veiem diferent, amb matisos al pivot o situacions puntuals, però el Sarrià sempre ha estat defensa i contraatac i ho potenciem.

Som amics i parlem, no cada dia, però estem en contacte i fem intercanvi d’opinions i un treball en equip. Perquè al final jo soc la cara visible però el meu staff està fent una feina brutal: som, parlo de memòria, nou o deu persones treballant per al primer equip. Més la junta directiva que fa un gran esforç. És una feina coral de tots: cadascú fa el que li toca i molt bé. És un dels secrets de l’èxit de Sarrià.

Té molt talent, sí, treballa molt i la seva il·lusió és l’handbol. Ho transmet a la pista, està en un nivell molt alt i també amb un marge de millora important. Dona seguretat a l’equip i a la nostra defensa, perquè sabem la importància que té. Dit això, tenim l’Antonio [Moreno] que és l’altre porter i que està treballant molt bé, té marge de millora i, entre els dos a la porteria, ens donen estabilitat i confiança per afrontar la temporada.

És que ara mateix és fer volar coloms, suposicions que no sabem si passaran o no. L’únic que et puc dir a dia d’avui és que els jugadors estan contents d’estar a Sarrià, ho estan donant tot cada dia en els entrenaments i els partits per defensar aquests colors del seu club i estic molt content amb la seva feina. El que passi en un futur, en determinats casos puntuals ja els afrontarem. Tothom està centrat en aquesta temporada.

No. És el mateix i ara mateix no m’ho plantejo. Sí que et diré que estic molt content a Sarrià, estic gaudint molt i em sento realment acollit. Veig que la meva feina és respectada i que el club i els jugadors confien en mi. I això és el millor que li pot passar a qualsevol entrenador. Tenim una afició que és fantàstica, jugar aquí és un plaer i no em plantejo un futur gaire més enllà. Quan acabi la temporada parlarem un altre cop i ja veurem què passa.

Quan hi jugues en contra saps que vens a patir, en el sentit que no estaràs còmode, la gent està molt a prop i l’equip va fort. És una pista difícil i, quan ho tens a favor, tot això canvia i és com si tinguéssim un vuitè jugador i, en moments complicats quan l’equip necessita una mica d’encoratjament, l’equip rep el suport de l’afició i treu forces d’on no les té. És un valor afegit i ho he viscut en partits amistosos o en la supercopa de Catalunya amb el Granollers i ara tinc ganes de veure-ho a la lliga, que és on realment els punts sí que compten, com la gent ens ajuda.

Crec que sí. Hem de ser conscients a quina categoria juguem i contra equips no només amb molt pressupost i inversió en fitxatges sinó contra equips que en hores d’entrenament probablement ens doblen. Poden entrenar-se als matins, són gairebé professionals. Això al llarg de la temporada és un volum d’entrenaments al qual nosaltres no podem arribar-hi. L’afició és conscient que l’equip ho donarà tot i que lluitarà fins al darrer minut de la temporada. Si ens serveix per salvar la categoria, fantàstic i, si no, estic convençut que Sarrià continuarà treballant per estar al més amunt possible.