La setena jornada a l’estadi Khalifa va suposar el comiat dels dos últims representants de la delegació catalana en el mundial de Doha. El repte de la banyolina Esther Guerrero, en les semifinals de 1.500 m, era una missió molt complicada, però s’esperava més d’Adel Mechaal, quart fa dos anys a Londres i que ahir no va poder superar el primer sedàs d’aquesta mateixa distància. Si a la capital britànica va quedar a 18 centèsimes del bronze, en la qatariana li van sobrar 2 centèsimes per accedir a les semifinals amb el sisè temps de repesca.

Amb l’onzena marca de les dotze participants, Guerrero es va col·locar a la part davantera, entre el quart i el cinquè lloc, d’un grup que transitava a un ritme molt lent (1:14.35 en els 400 m i 2:28.25 en els 800 m). La catalana es veia còmoda, però excessivament tancada per poder maniobrar. La cursa es va accelerar en els últims 300 metres i Guerrero es va veure superada per les grans favorites. Va creuar la meta en vuitè lloc (4:16.66) i accedien a la final les cinc primeres. Sifan Hassan (4:14.69) va tornar a exhibir els galons.

En les sèries de 1.500 m, Mechaal, des de la cua del grup, va començar a avançar posicions a partir de la meitat de la prova. Al toc de campana, la seva progressió va resultar estroncada per un cop per darrere, que el va desequilibrar i li va fer perdre un parell de places que ja no podria recuperar en el tram final. En la recta d’arribada, els sis primers es van situar pràcticament en paral·lel i van formar un autèntic mur que Mechaal ja no va poder superar. Tot i la vuitena posició, el migfondista palamosí (3:37.97) va quedar a només 28 centèsimes del vencedor, el noruec Jakob Ingebrigtsen, que va presentar les seves credencials amb vista a la final.