PAU QUEMADA
JUGADOR DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA D’HOQUEI SOBRE HERBA I DEL CLUB EGARA
“Hem après a guanyar partits sense jugar bé”
“Ha estat un any molt dur que ens ha exigit físicament i mentalment. Classificant-nos per als Jocs, ens hem tret un pes de sobre”
“No ha canviat res. A dins sabíem que estàvem treballant bé però encara no s’havia traslladat en resultats”
Quan la selecció espanyola perdia 3-0 en el primer assalt del preolímpic contra França, Pau Quemada va posar-se l’equip a l’esquena, va fer dos dels tres gols d’Espanya i va donar a l’equip el caràcter i l’empenta que li havien mancat. Sense fer un preolímpic brillant, l’equip espanyol va segellar el bitllet per a Tòquio i va veure premiada la feina de molts mesos.
S’han tret un pes de sobre?
L’any 2019 ha estat molt dur. Hem disputat la Pro League, un europeu i el preolímpic. A més, la final de l’europeu va ser un caramel a la boca que no ens va servir per classificar-nos per als Jocs. Només es classificaven els campions. Mentalment, no descanses. Físicament, poc. Però hem tingut premi i això és el que compta. Sí, ens l’hem tret.
Bronze europeu, bona imatge en la Pro League i classificats per a Tòquio 2020. Ha canviat alguna cosa?
Des de fora és fàcil de criticar i complicat de valorar. Els de dins hem treballat molt i no s’havia traslladat en resultats fins aquest any. A vegades, tens un punt de sort, d’altres no. Però s’ha anat millorant a poc a poc. El Fred [seleccionador] és qui ha agafat el canvi generacional més difícil. Des de Rio fins ara, s’ha canviat molta cosa i es pot veure una evolució. I crec que el resultat contra França no reflecteix el nivell de la selecció, la diferència amb el rival ni el nivell que podem arribar a oferir en els Jocs.
Abans els detalls queien d’una banda i ara de l’altra. Com a grup, estan en un punt de maduresa òptim?
Sempre dèiem que ens faltava regularitat. Teníem nivell però en els tornejos llargs pecàvem d’això. Ara ho controlem més. Sabem que tenim un bon nivell mitjà de joc i que els partits dolents, tot i jugar malament, sabem guanyar-los. Això és competir. N’hem après. És la clau de l’èxit en tornejos de la magnitud d’un europeu o d’un preolímpic.
En aquest sentit, han ajudat figures com Roc Oliva i David Alegre?
Evidentment. Per l’experiència que tenen i per la qualitat. Però la maduresa està treballada des de fa temps. I ells aporten molt perquè no venen de la sub-18, és clar. Tenen un bagatge internacional i una qualitat brutal. Incorporant-los tots dos sabíem que milloraríem.
Ha sortit cara, però el format de preolímpic els convenç?
Gens. Em sembla tremendament injust jugar-te la feina de quatre anys en només 120 minuts de preolímpic.
Què ha de millorar encara la selecció de cara als Jocs?
Hem d’aconseguir minimitzar al màxim els mals minuts que tenim. En un partit de tal magnitud com el de divendres no podem tirar 30 minuts. Hem millorat aquest aspecte però s’ha de seguir.
Qui va agafar la veu cantant en el descans després del 0-3?
El seleccionador estava molt emprenyat i així ens ho va fer saber. I després, cadascú va dir una mica la seva. Tots plegats ens vam convèncer que si jugàvem una mica millor acabaríem guanyant el partit i l’eliminatòria.
Després de tants mesos de concentracions i de treball, li ve de gust reenganxar-se amb els seus companys de l’Egara?
I tant. És diferent. Un altre ambient. Amb la selecció, et concentres, tens uns horaris i només et dediques a allò. Amb l’Egara, t’entrenes dues hores i segueixes la teva vida personal. És una manera més refrescant de jugar a hoquei.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.