Quan Ada Colau i l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona es van desen­ten­dre el març del 2018 defi­ni­ti­va­ment de la can­di­da­tura per als Jocs d’Hivern del 2030 el tes­ti­moni el va aga­far el govern català, o més aviat Gerard Figue­ras, que va voler fer d’aquest pro­jecte un dels pals de paller del seu depar­ta­ment. No era un plan­te­ja­ment sen­zill perquè en plena con­fron­tació política entre el govern de Madrid i el de Bar­ce­lona i amb l’apli­cació de l’arti­cle 155 uns Jocs a Cata­lu­nya amb el permís d’Espa­nya més que una uto­pia esde­ve­nien tota una fugida enda­vant. Amb tot, Figue­ras va anar sal­tant obs­ta­cles i amb la col·labo­ració d’un dels homes més pode­ro­sos del Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal (COI), Pere Miró, manté la flama olímpica ben viva. Aquesta tar­dor s’està enlles­tint un dos­sier obert amb l’objec­tiu que el pres­su­post no superi els 1.300 mili­ons d’euros, 900 dels quals els apor­ta­ria direc­ta­ment el COI i la resta s’hau­rien de finançar a través d’entra­des, màrque­ting i patro­ci­na­dors.

La insistència de Figue­ras ha con­vençut fins i tot el Comitè Olímpic Espa­nyol i també grans empre­sa­ris cata­lans, que dema­nen a les ins­ti­tu­ci­ons que apar­quin les seves diferències polítiques a l’hora d’afron­tar una can­di­da­tura com­plexa sobre­tot si es con­firma Salt Lake City com a rival. En aquest sen­tit, el CAR de Sant Cugat, que ges­ti­ona la secre­ta­ria, també ha fet un nou pro­grama per a la pro­moció dels esports de gel. Ahir Figue­ras havia de par­ti­ci­par en la inau­gu­ració de la tem­po­rada de la Fede­ració Cata­lana d’Esports d’Hivern, mar­cada per les aspi­ra­ci­ons olímpi­ques de Cata­lu­nya i el Piri­neu.

Els Jocs d’Hivern no és l’únic pro­jecte obert que té Figue­ras en la secre­ta­ria. Des de la seva arri­bada al càrrec es va pro­po­sar un canvi en la llei de l’esport –que serà ano­me­nada llei de l’esport i l’acti­vi­tat física–, un procés que ha fet al cos­tat de la UFEC, que també la recla­mava, a través d’una ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar, que jus­ta­ment aquests dies es dis­cu­teix al Par­la­ment. Pre­ci­sa­ment el pre­si­dent de la UFEC, Gerard Esteva, la defen­sarà avui davant dels dipu­tats. L’objec­tiu de la nova llei, segons el mateix Figue­ras, és “dir qui ha de fer què en els pro­pers 15-20 anys i con­so­li­dar un model de fun­ci­o­na­ment de col·labo­ració entre el món públic i el món pri­vat i asso­ci­a­tiu”. El pri­mer objec­tiu és obte­nir més recur­sos per al sec­tor espor­tiu. El text acor­dat va sor­gir del Pacte Naci­o­nal de l’Acti­vi­tat Física i l’Esport sig­nat el 2017, jun­ta­ment amb el mateix avant­pro­jecte que va redac­tar l’equip de Figue­ras i altres apor­ta­ci­ons del sec­tor.

Figue­ras es va tro­bar enmig de la tem­pesta econòmica que va supo­sar l’arti­cle 155 i el seu marge econòmic ha estat limi­tat per les dife­rents pròrro­gues pres­su­postàries del govern català. Amb tot, la Gene­ra­li­tat va sal­var els Jocs del Medi­ter­rani de Tar­ra­gona del 2018 després que el govern espa­nyol es desen­tengués de molts dels com­pro­mi­sos econòmics que havia adqui­rit amb l’Ajun­ta­ment de la ciu­tat. La secre­ta­ria també s’hi va impli­car.

La seva gestió també va ser clau per garan­tir el futur de la Volta a Cata­lu­nya reduint-ne el finançament públic gràcies a la seva medi­ació entre els orga­nit­za­dors i l’empresa ASO –res­pon­sa­ble del Tour de França– perquè s’impliqués en molts dels aspec­tes de la prova, que el 2020 viurà l’edició número 100.

En un moment en què les selec­ci­ons cata­la­nes estan blo­que­ja­des legal­ment i política­ment a Madrid, Figue­ras va mirar de fer un pas enda­vant en aquest sen­tit ava­lant l’acord per recu­pe­rar el Comitè Olímpic de Cata­lu­nya (COC) sota la pre­sidència de Gerard Esteva (UFEC). Abans del referèndum de l’1 d’octu­bre del 2017 el mateix Esteva i Figue­ras van sig­nar ple­gats una carta en què el COC inten­tava avançar-se als esde­ve­ni­ments i dema­nava al COI la seva adhesió si el país aca­bava esde­ve­nint inde­pen­dent. “En aquest cas, el COC ja reu­ni­ria totes les con­di­ci­ons per esde­ve­nir un mem­bre de ple dret del COI.”

Tot i les seves acci­ons pun­tu­als, sobre­tot abans de l’1-O, a favor del referèndum, ha man­tin­gut sem­pre una relació cor­dial amb els dos últims pre­si­dents del CSD, José Ramón Lete i María José Rienda, en un sec­tor més cal­mat després que esclatés el 2015 amb el “mani­fest sobre els greu­ges a l’esport català” impul­sat per la UFEC. En aquell moment Figue­ras era el direc­tor del Con­sell Català de l’Esport. Abans d’arri­bar a la secre­ta­ria gene­ral de l’Esport, Figue­ras havia estat dipu­tat de CiU al Par­la­ment, regi­dor a l’Ajun­ta­ment de Vila­nova i la Geltrú i mem­bre de les JNC.