La Davis estrena cosmos
Madrid enceta el nou format de concentració de la competició en una setmana amb divuit equips dividits en sis grups
Nadal i Djokovic són els gran reclams i Federer, el gran absent d’un cartell amb sis top 10
Madrid enceta avui una nova era en la copa Davis, que canvia dràsticament de format impulsada per l’empresa Kosmos, que dirigeix el blaugrana Gerard Piqué. La fase final arrenca amb un cartell de luxe però sense la plenitud absoluta que es pretenia quant a participació de figures, sobretot per l’absència de Roger Federer, que des del minut 1 s’hi va girar d’esquena. Malgrat tot, les divuit seleccions que es reuneixen a la Caja Màgica aplegaran sis jugadors situats entre els top 10 i a deu dels quinze millors del rànquing encapçalats per les superfigures Rafa Nadal i Novak Djokovic, líders d’Espanya i Sèrbia, dues de les grans aspirants al títol. Els aficionats també tindran l’oportunitat de veure el renascut Andy Murray, que fa pocs mesos va anunciar que estava a punt de retirar-se i ha revifat. Fins al punt que va guanyar el torneig d’Anvers a l’octubre. La Caja Màgica evoca un gran record a l’escocès, que hi va guanyar el Masters 1.000 de Madrid el 2015 sobre terra destrossant Nadal, probablement en el seu millor partit sobre la superfície. També hi jugarà, en principi, el rus Daniil Medvedev, que ha estat la revelació del curs –4t de l’ATP– i que forma part d’un equip jove i molt potent al costat de Karen Khatxanov i d’Andrei Rublev. Alex de Minaur (18è) i el controvertit Nick Kyrgios (30è) seran els pals de paller d’Austràlia. No hi faltaran tampoc Mateo Berettini, la nova perla del tennis italià –8è–, formant tàndem amb el genial i irregular Fabio Fognini, ni David Goffin (11è), líder de Bèlgica, ni el jove Denis Shapovaloc (15è), home fort del Canadà. França també presenta un grup de gran nivell amb Gael Monfils (10è) i Jo-Wilfried Tsonga (29è). Els francesos van perdre l’any passat la final contra Croàcia (3-1), que no podrà comptar amb la seva estrella Marin Cilic per a la nova festa per culpa d’una lesió.
Tampoc no hi seran l’austríac Dominic Thiem i el grec Stefanos Tsitsipas, finalistes ahir de la copa Masters, perquè els seus respectius equips no es van classificar, ni el japonès Kei Nishikori, lesionat. L’alemany Alexander Zverev, per la seva banda, es va manifestar en desacord amb les dates. Sigui ara amb el nou format o en la final tradicional, la Davis tanca el curs tennístic al novembre quan ja hi ha jugadors de vacances.
De bon començament, Federer es va mostrar contrari al projecte, el qual sembla haver percebut com una amenaça a la Laver Cup, competició per equips que impulsa i que es juga a finals de setembre. De fet, també és cert que les aparicions en la copa Davis tradicional del geni de Basilea han estat esporàdiques els últims anys tret del 2014, en què ell i Stan Wawrinka, es van conjurar per assaltar el títol i el van conquerir a domicili contra França a Lilla. En altres ocasions Federer ha sortit al rescat de Suïssa en eliminatòries de descens. L’altra competició que neix el 2020 i que també ha provocat algun entrebanc és la copa ATP, que es jugarà al gener i que, contràriament a la nova Davis, donarà punts per al rànquing.
La concentració agilita el calendari atapeït dels tennistes, que sovint se’n queixen amargament, i permet veure en una sola seu un espectacle de nivell. És evident que es perd l’èpica de veure aquelles remuntades en partits eterns a cinc sets o la passió a voltes fins i tot desmesurada dels públics locals, tret, en aquest cas, del que pugui animar la selecció que capitaneja el català Sergi Bruguera. Amb Nadal i el castellonenc Roberto Bautista, que ha fet el millor curs de la seva història i que és el novè del món, l’equip estatal debutarà demà (16 h) contra la potent Rússia i dimecres se les haurà amb Croàcia. El doble, teòricament, el formaran el català Marcel Granollers i el toledà Feli López, amb experiència junts.
LES DADES
El mètode: catorze equips classificats i dos de convidats
Els equips classificats per jugar la primera edició són els quatre semifinalistes de l’any passat –Croàcia, França, els Estats Units i Espanya–, dotze de procedents d’una fase de classificació –el Japó, Sèrbia, Rússia, Alemanya, Xile, Austràlia, Bèlgica, Colòmbia, el Kazakhstan, Holanda, el Canadà i Itàlia– i dos equips convidats pels organitzadors: la Gran Bretanya i l’Argentina. Els britànics van obtenir la seva desena enciamera el 2015 amb Andy Murray omnipresent –a la foto– i l’Argentina va trencar el malefici el 2016 amb l’ara absent per lesió Del Potro. Diego Schwartzman (14è) li agafa el relleu. Si Federer s’hi hagués avingut, ben segur que Suïssa hauria estat convidada.
Eliminatòries al millor de tres
Els primers de cada un dels sis grups accediran als quarts de final, que es jugaran entre dijous a la tarda i divendres i que completaran amb els dos millors segons. Les semifinals es jugaran el dissabte –11 h i 18 h–i la final diumenge (16 h). Les eliminatòries es juguen al millor de tres partits, amb dos individuals i un doble que sovint servirà per decidir el vencedor. És evident, per tant, que amb el nou format, els dobles adquireixen una major importància en el context de les eliminatòries. Els partits, tots en pista dura, també s’han escurçat. Per comptes de jugar-se al millor de cinc sets, adopten el format de tres sets habituals en els tornejos ATP tret dels de Grand Slam.