La prioritat de Cardona
Muntanya. “Em considero més esquiador”, diu el banyolí, que fa una setmana va ser tercer en el campionat del món de la IAAF, a l’Argentina
“Quan em vaig posar tercer i em vaig veure amb forces de mantenir el ritme em vaig sorprendre a mi mateix”, diu Oriol Cardona (Banyoles, 1994), bronze dissabte en el campionat del món de llarga distància de la IAAF, en una entrevista al lloc web de la RFEA.
El banyolí va ser tercer en la cursa amb què tancava la seva millor temporada d’estiu, a l’Argentina, i pel que fa a la qual explica que no s’esperava fer-ho tan bé.
Cardona recorda els seus inicis en el món de l’atletisme, al Club Natació Banyoles, i quan va ser campió gironí de cros al davant del que llavors seria campió de Catalunya absolut, Jonathan Romeo. L’inici en l’esquí de muntanya, disciplina de la qual va ser tercer en la general en la copa del món, va fer que deixés la pràctica atlètica quan va anar a estudiar a Font-romeu, tal com explica en l’entrevista.
“Em considero més esquiador. Tota la vida he corregut, però la meva dedicació més important és esquiar”, diu Cardona, que explica perquè va començar amb les curses de muntanya: “Per mantenir la forma. Soc addicte al dorsal i m’ha costat poc competir, tot i no planificar un calendari. Sobretot feia quilòmetres verticals i alguna Skyrace, però vaig ser cinquè en la marató de Zegama i vaig veure que podia estar al davant en curses importants de nivell internacional.”