La Jean Bouin acostuma a jugar males passades als novells, als qui la corren per primera vegada. El seu desnivell, tant en la zona de pujada com en la de baixada, la converteixen en una cursa singular, en què és més important que mai saber dosificar esforços. No va ser el cas, ahir, del jove eritreu de 18 anys Michael Bereket i de la veterana marroquina de 33 Silham Hilali, que van vèncer en la primera experiència en l’exigent circuit del parc de Montjuïc. Bereket va atacar en la segona de la tres voltes al circuit, d’un total de 9.900 m, i va saber reaccionar quan el castellonenc David Palacio el va superar després d’una gran remuntada en l’últim gir. En l’esprint, l’eritreu, cinquè en el campionat africà sub-20 en 5.000 m, es va imposar al corredor del Fent Camí Mislata per un segon de marge (30:23 i 30:24). Hilali, en canvi, va prendre el comandament pràcticament des de l’inici i va cobrir els 6.600 m del recorregut –les dones feien dues voltes– en 22:32, amb 42 segons de marge respecte de la castellana Marta Pérez.

El palamosí Adel Mechaal, que en aquests moments del curs acostumava a preparar l’europeu de cros, va tornar a la Jean Bouin quatre anys després per fer-se un lloc en el podi. “És una cursa realment molt maca de córrer, però per a mi és molt i molt dura. Tenir les cames llargues fa que en les pujades pateixi molt. Sempre s’ha dit que, en les pujades, passes curtes i cap amunt. En la primera pujada, anava bé, però en la segona, quan l’eritreu ha fet el canvi, he vist que no el podia seguir i ja he agafat el meu ritme per barallar-me pel podi, i al final ho he aconseguit”, va resumir Mechaal, que, aquest curs, ha renunciat al cros per culpa d’unes molèsties al turmell dret que li provoquen molta inestabilitat. També va arribar en les places capdavanteres el vallesà Artur Bossy, cinquè amb 30:53, una posició més endavant i un segon més ràpid que l’any anterior (6è amb 30:54). Pràcticament també va calcar el registre de l’última edició la banyolina Esther Guerrero (6a amb 24:07), tot i admetre que aquest no és el seu terreny. “Per a mi, és com una festa de l’esport. És una prova diferent i l’he gaudida molt”, va sentenciar.