L’Agència Mundial Antidopatge (AMA) ha exclòs Rússia de les competicions internacionals per als propers quatre anys, fins al 2023, a causa de les manipulacions en les dades del laboratori de Moscou. La decisió de l’AMA deixarà l’esport rus fora dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020 i dels Jocs d’hivern de Pequín del 2022, i també de tots els campionats del món de tots els esports que es facin en els propers quatre anys, inclosos els mundials de futbol de Qatar 2022. El comitè executiu de l’Agència Mundial Antidopatge ha votat per unanimitat aquesta sanció històrica a Rússia. Ho ha fet seguint les recomanacions del Comitè de Revisió i Compliment (CRC) –òrgan independent de l’agència–, que assenyalava que les dades entregades per Rússia no eren completes ni autèntiques i que algunes estaven directament esborrades. Les manipulacions que es van trobar feien impossible comprovar quants ni quins esportistes van incomplir les regles antidopatge entre els anys 2012 i 2015. Rússia té 21 dies per presentar una apel·lació contra aquesta sanció al Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS).

La sanció de l’AMA també prohibeix a Rússia organitzar competicions esportives internacionals. Ja tenia adjudicats els mundials de futbol platja del 2021 i els mundials d’hoquei sobre gel del 2023, que hauran de canviar de seu. Rússia tampoc podrà presentar candidatures per organitzar competicions internacionals en aquests quatre anys, i per tant no podrà aspirar a organitzar els Jocs Olímpics de l’any 2032, pels quals havien mostrat interès les ciutats russes de Sotxi i Sant Petersburg.

La sanció de l’AMA va dirigida a les competicions mundials i per això Rússia sí que podrà competir en les continentals, i disputar l’Eurocopa de futbol 2020, per a la qual ja està classificada i en la qual és l’organitzadora d’un grup a Sant Petersburg. La selecció russa de futbol també podrà disputar la fase de qualificació per al mundial de Qatar 2022, però, si és classifiqués, no podria competir com a Rússia. Jonathan Taylor, membre del Comitè de Revisió de la Conformitat –organisme de l’AMA–, va explicar diversos punts sobre la sanció i, en aquest cas particular del mundial de futbol, va dir: “No hi podrà participar, tret que s’estableixi un mecanisme perquè ho faci de manera neutral, sense competir sota la bandera i els colors de Rússia.” Aquest sistema és el que ja s’està fent servir en l’atletisme. Els atletes russos que demostren que estan nets competeixen com a neutrals i, si pugen al podi i són campions, no sona l’himne rus i la banquera que s’hissa no és la russa, sinó la de la federació internacional. El representant del CRC va explicar que si Rússia decideix cooperar amb les investigacions sobre dopatge dels seus esportistes i rectifica la pràctica de manipular dades, “es podrien reconsiderar les conseqüències” de la decisió de l’AMA, tot i que va lamentar: “Ho podrien haver fet en moltes ocasions abans i no ha estat així.”

Jonathan Taylor també va parlar sobre la possible apel·lació de Rússia al TAS i va dir que no creu que s’anul·lin els quatre anys de sanció, i que, si Rússia intentés ajornar l’aplicació de la sentència, el que podria passar és que pogués competir a Tòquio 2020, però que es perdés els Jocs de París 2024.

L’escàndol del dopatge rus ve de lluny. Abans de Rio 2016, l’AMA va recomanar excloure Rússia dels Jocs, però el Comitè Olímpic Internacional hi va deixar participar esportistes i equips amb les restriccions que imposés cada federació internacional. El desembre del 2017, el COI va suspendre el Comitè Olímpic Rus i, en els Jocs de Pyeongchang 2018, Rússia ja no hi va competir com a país.