“No és un partit com un altre”

Sí, perquè veient com va anar el par­tit l’equip va anar aguan­tant i moral­ment; et pots enfon­sar perquè vas remun­tant i mar­xen i un altre cop, i al final la insistència va tenir premi. Tots els par­tits són molt igua­lats i amb el Sarrià l’afició pres­si­ona molt, com el dia de Zarautz, en què tot va aju­dar. Hem de fer que sigui un lloc on costi gua­nyar i per ara ho estem acon­se­guint.

No hi ha cap mena de dubte, és el nos­tre pri­mer any a la cate­go­ria, tot és nou i sí que signàvem estar amb els punts i la posició en què estem: jugant com ho estem fent, i com­pe­tint.

No ho veig. Ja sabem que en tots els esports no hi ha diferència que val­gui en par­tits així. Ells tenen molta experiència i la lliga és molt llarga, s’ha de veure com va i en aquests par­tits hi ha més fac­tors men­tals, com ara la con­cen­tració o els ner­vis: no és un par­tit com un altre en què fent les coses bé pot­ser... Aquí no.

En totes les cate­go­ries. Vaig començar amb els der­bis amb el GEiEG, quan encara no hi havia el Bor­dils. Després érem tots tres i va aca­bar així, al final. A Sarrià tota la vida hi ha hagut aquests der­bis. I poder-lo tor­nar a jugar després de tant temps i en aquesta cate­go­ria fa il·lusió.

Era un pivot molt dur, gros i tot cor. Defen­sava bé i en atac era ràpid i difícil de parar. En aquell temps era gros i cos­tava superar-lo a un cos­tat i parar-lo a l’altre perquè quan rebia la pilota i es girava... Molts bons records i hi tinc molt bona relació, i no d’ara sinó ja de quan jugàvem perquè era molt noble; una cosa no treu l’altra i m’ho havia pas­sat molt bé: grans der­bis també. Hi he estat par­lant i la relació és molt bona. Aquest dia cadascú mirarà pel seu cos­tat i voldrà que el seu equip gua­nyi.

Sem­pre queda el record de qui gua­nya, però al final no és més que un par­tit i l’objec­tiu és man­te­nir la cate­go­ria. A Sarrià la gent en va plena, que aquesta és la set­mana del derbi, i va ser una boge­ria amb les entra­des: que cap soci se’n quedés sense.