“Si es fa el campionat de Catalunya de cros curt a la demarcació de Girona, crec que una mica tinc la responsabilitat, ara mateix, de participar-hi i ser-hi”, va dir Esther Guerrero, tot just després de guanyar el títol català de cros curt en la cita disputada a Calonge a què va acudir un mig miler de participants –les dificultats a les infraestructures per arribar des de Barcelona van fer que molts atletes inscrits no corressin finalment– i en què el gran absent va ser el palamosí Adel Mechaal, que malgrat haver confirmat la seva presència a la federació catalana no va ser a la localitat del Baix Empordà, una circumstància que ja s’havia produït en la presentació de la cita atlètica i que va causar malestar als responsables federatius.

“És un honor que la gent de Calonge, amb Josep Carballude al capdavant, s’hagi animat a organitzar aquesta prova que porta tanta gent i que, com s’ha vist, és un ambient festiu”, apuntava la banyolina, que va guanyar malgrat no tractar-se d’una cursa que li anés del tot bé: “El circuit no em beneficiava. Estic centrada en la planificació de pista coberta i m’hauria agradat un de planer i d’herba, com Banyoles, que es pot córrer ràpid i agafar-ho com un test.” “Era molt difícil córrer, amb un terreny molt irregular i costava molt seguir una renglera”, hi afegia la internacional del New Balance, que va deixar fer les corredores que van sortir més ràpid en la primera de les tres voltes i va acabar amb un ampli marge respecte de la segona, Douae Ouboukir, que corre descalça. “És una forma natural i ho faig quan hi ha gespa, perquè amb moltes pedres és més difícil. A mi em va molt bé córrer descalça”, va explicar l’atleta del Sant Just, nascuda al Marroc (1996) i que viu a Barcelona. Campiona estatal de 3.000 en categoria promesa el 2018 a Sòria, el diumenge anterior va guanyar el cros de Gavà al matí i, a la tarda, va fer la mínima estatal dels 3.000 m, que vol córrer descalça.

“A vegades, però, estic més concentrada en la cursa”, diu l’atleta respecte de l’expectació que causa entre el públic quan la veu descalça als llocs del davant, mentre la resta d’atletes van amb sabatilles de claus.