El Polo no entén de cicles
Hoquei sobre herba. Els barcelonins reediten la copa guanyant un Atlètic majúscul amb una diana de Marc Reyné quan restaven 34 segons d’una final espectacular i farcida d’alternatives
ATlètic 3 POLO 4
AT. TERRASSA:Calzada, Bonastre, Boltó, Beltrán, Dani Malgosa, Sallés, Parrilla, Torras, Peremiquel, Quim Malgosa i Tarrés –onze inicial–, Vizcaíno, J. Malgosa, Pujal, Cunill i Ibáñez.RC POLO BARCELONA:Calzado, Llorens, De Abadal, Alegre, Oliva, Reyné, Piera, Lleonart, Ruiz, Rey i Armenteras –onze inicial–, Terradas, Romagosa, Bordas, Zaldúa, Fortuño i Uriach.GOLS:0-1 (7’) Bordas. 1-1 (11’) Beltran. 2-1 (13’) Jan Malgosa. 2-2 (21’) Lleonart. 3-2 (48’) Beltran. 3-3 (66’)Piera. 2-4 (69’) Reyné.ÀRBITRE:Vázquez i Estebanez.El Polo va guanyar, ahir, la seva 31a copa de la història. En una final de traca i mocador, farcida d’alternatives en el marcador, amb molts gols –des del 2005, no es veia un marcador tan abundant en una final del torneig del KO– i amb una última diana decisiva quan restaven 34 segons. Un regal per a l’aficionat, un calvari per a un Atlètic que no mereixia tanta crueltat després d’un partit estratosfèric i un esglai d’alegria per a un Polo que no entén de cicles. Després d’un estiu amb un canvi en la banqueta –Roger Pallarols agafava el relleu de Carlos García Cuenca, l’artífex d’un dels millors Polo de la història– i amb baixes i altes significatives, el conjunt de la Diagonal segueix guanyant i pujant al graó més alt del podi. Ha alçat 6 de les darreres 8 copes. Amb el títol, el conjunt barceloní es treu l’espina de l’eliminació europea en l’inici de la temporada i confirma que els canvis ja estan païts.
Ahir, l’Atlètic va ser millor en l’inici. Com va passar en el partit de lliga en què es van veure les cares a l’Eduardo Dualde, els terrassencs van dur la batuta i van pressionar molt amunt. Però, tot i estar incòmodes sobre el terreny de joc, els barcelonins es van avançar. Una llambregada de talent de David Alegre va habilitar Manu Bordas dins l’àrea i aquest va obrir la llauna. La rèplica dels terrassencs va ser demolidora: Albert Beltrán va desviar el quart llançament de penal córner al segon pal i va empatar uns instants després. I Jan Malgosa, aprofitant una pilota robada gràcies a la pressió alta de Santi Ibáñez, va posar el seu equip per davant amb una definició excelsa sobre el porter visitant.
El Polo va poder revifar a base de llançaments de penal, que es van traduir en l’empat a dos gols, obra de Xavi Lleonart. De fet, la diana de l’MVP del torneig va servir al conjunt de la Diagonal per agafar les regnes del duel. I ja no les va deixar, tot i que l’Atlètic es va tornar a avançar en una internada per la banda dels terrassencs, que va resoldre Albert Beltran amb un gran xut de revés que es va colar per l’escaire de la porteria visitant.
A partir d’aquí, els de Xero Gasol van defensar bé del setge del Polo. Es van tancar amb fermesa durant tot el darrer quart a la línia de 22 i llavors... 4 minuts bojos. Llorenç Piera va empatar el duel desviant un llançament de penal córner de Borja Llorens. I, quan restaven 34 segons, va aparèixer Marc Reyné al cor de l’àrea per fer el definitiu 3-4. El gol el va celebrar molt el Polo, perquè li donava el títol de copa, i el va protestar l’Atlètic, que considera que Mati Rey no havia recorregut els 5 metres que s’han de fer amb la pilota controlada abans d’entrar a l’àrea. Una vegada més, la falta de tecnologia va embrutar un espectacle esportiu sensacional que va acabar coronant un Polo que no entén de cicles.