L’oportunitat de Javi Rodríguez d’entrenar en la lliga espanyola ja ha arribat. Un dels grans noms de la història del futbol sala estatal aterra a Santa Coloma, la casa que el va veure créixer com a futbolista, per redreçar el rumb del conjunt colomenc, que és 13è classificat. El tècnic signa pel que queda de temporada i tres cursos més. Després de la renúncia anunciada dissabte d’Óscar Redondo, el fill pròdig i una de les grans figures de la història del club colomenc, ara és el torn d’un altre gran referent de Santa Coloma. Lligat per sempre al Barça perquè va ser l’encarregat d’aixecar a Lleida la primera UEFA Futsal League de la història del club, artífex de l’auge de la secció blaugrana, pal de paller de la selecció espanyola campiona del món a Guatemala (2000) i a la Xina Taipei (2004), i essència del millor Playas de Castellón de la història que va guanyar tres copes d’Europa, Javi Rodríguez ja fa anys que busca experiències i creixement a les banquetes.

La primera va ser, precisament, a Santa Coloma. La banqueta de La Unión, de la segona divisió B, va ser la primera en què Javi Rodríguez va poder posar en pràctica tot allò que havia après durant la seva llorejada trajectòria professional com a jugador. Aviat li van caure les primeres trucades i les primeres ofertes internacionals. Una de les quals, a Hongria, va ser sonada: la seva arribada va suposar un terrabastall d’emocions que va desembocar en una classificació per a la final a quatre de la UEFA Futsal Champions League. “Va arribar que gairebé estàvem eliminats de la primera fase, i amb l’ajuda d’un dels jugadors espanyols de la plantilla i un traductor ens va dir: «Que surti el mateix cinc inicial que l’últim dia. Toca guanyar!» I no va dir res més. Però t’ho diu d’una manera que t’ho creus. És un competidor nat. I vam guanyar”, explica Gerard González, exjugador del Györ. El tècnic colomenc va conduir un equip sense grans figures i un club sense història ni trajectòria al continent fins a la final a quatre de la màxima competició continental, amb una segona fase europea impecable. “Hi vam arribar per ell. Per res més. Va canviar la dinàmica de tot”, explica González.

A Hongria va guanyar la lliga i va ser escollit millor entrenador d’aquell curs. Igual que va fer a Ucraïna amb el Kherson, l’equip en el qual militava fins fa quatre dies. De fet, es va veure les cares amb el Barça en la darrera fase elit de la Champions. “Té un gen competitiu que t’impregna, però, a més, sap entendre el jugador a la perfecció. El que juga minuts i el que no. I mai et deixa a l’estacada. Sempre ajuda. És extremament generós. Ens va ajudar molt”, confirma l’exjugador del conjunt hongarès. “L’Industrias l’encerta. Segur que li va bé allà. Si hi ha algú que pot capgirar la situació actual, és ell”, vaticina Gerard González. El mite Javi Rodríguez agafa les regnes.