El pas del fill pròdig al mite

L’opor­tu­ni­tat de Javi Rodríguez d’entre­nar en la lliga espa­nyola ja ha arri­bat. Un dels grans noms de la història del fut­bol sala esta­tal aterra a Santa Coloma, la casa que el va veure créixer com a fut­bo­lista, per redreçar el rumb del con­junt colo­menc, que és 13è clas­si­fi­cat. El tècnic signa pel que queda de tem­po­rada i tres cur­sos més. Després de la renúncia anun­ci­ada dis­sabte d’Óscar Redondo, el fill pròdig i una de les grans figu­res de la història del club colo­menc, ara és el torn d’un altre gran refe­rent de Santa Coloma. Lli­gat per sem­pre al Barça perquè va ser l’encar­re­gat d’aixe­car a Lleida la pri­mera UEFA Fut­sal Lea­gue de la història del club, artífex de l’auge de la secció blau­grana, pal de paller de la selecció espa­nyola cam­pi­ona del món a Gua­te­mala (2000) i a la Xina Tai­pei (2004), i essència del millor Playas de Cas­tellón de la història que va gua­nyar tres copes d’Europa, Javi Rodríguez ja fa anys que busca experiències i crei­xe­ment a les ban­que­tes.

La pri­mera va ser, pre­ci­sa­ment, a Santa Coloma. La ban­queta de La Unión, de la segona divisió B, va ser la pri­mera en què Javi Rodríguez va poder posar en pràctica tot allò que havia après durant la seva llo­re­jada tra­jectòria pro­fes­si­o­nal com a juga­dor. Aviat li van caure les pri­me­res tru­ca­des i les pri­me­res ofer­tes inter­na­ci­o­nals. Una de les quals, a Hon­gria, va ser sonada: la seva arri­bada va supo­sar un ter­ra­bas­tall d’emo­ci­ons que va desem­bo­car en una clas­si­fi­cació per a la final a qua­tre de la UEFA Fut­sal Cham­pi­ons Lea­gue. “Va arri­bar que gai­rebé estàvem eli­mi­nats de la pri­mera fase, i amb l’ajuda d’un dels juga­dors espa­nyols de la plan­ti­lla i un tra­duc­tor ens va dir: «Que surti el mateix cinc ini­cial que l’últim dia. Toca gua­nyar!» I no va dir res més. Però t’ho diu d’una manera que t’ho creus. És un com­pe­ti­dor nat. I vam gua­nyar”, explica Gerard González, exju­ga­dor del Györ. El tècnic colo­menc va con­duir un equip sense grans figu­res i un club sense història ni tra­jectòria al con­ti­nent fins a la final a qua­tre de la màxima com­pe­tició con­ti­nen­tal, amb una segona fase euro­pea impe­ca­ble. “Hi vam arri­bar per ell. Per res més. Va can­viar la dinàmica de tot”, explica González.

A Hon­gria va gua­nyar la lliga i va ser esco­llit millor entre­na­dor d’aquell curs. Igual que va fer a Ucraïna amb el Kher­son, l’equip en el qual mili­tava fins fa qua­tre dies. De fet, es va veure les cares amb el Barça en la dar­rera fase elit de la Cham­pi­ons. “Té un gen com­pe­ti­tiu que t’impregna, però, a més, sap enten­dre el juga­dor a la per­fecció. El que juga minuts i el que no. I mai et deixa a l’esta­cada. Sem­pre ajuda. És extre­ma­ment generós. Ens va aju­dar molt”, con­firma l’exju­ga­dor del con­junt hon­garès. “L’Indus­trias l’encerta. Segur que li va bé allà. Si hi ha algú que pot cap­gi­rar la situ­ació actual, és ell”, vati­cina Gerard González. El mite Javi Rodríguez agafa les reg­nes.