En evolució contínua

Més enllà de l’estrès d’aquests dies, Cesáreo ha viscut una experiència inoblidable a Kumamoto. “Estic molt agraïda. Sempre que vaig amb la selecció aprenc moltíssim. Ho puc fer bé o malament, però m’arriben conceptes de tota mena perquè estic al costat de jugadores que en saben molt, algunes juguen la Champions en equips estrangers, i tot plegat és un aprenentatge continu. És increïble”, valora. En tot cas, la pivot de Sant Joan Despí ha vist una evolució respecte a les primeres convocatòries amb el combinat absolut i a l’europeu de França d’ara fa un any: “La primera vegada devia tenir 18 o 19 anys i no sabia com gestionar-ho. Aquest cop en la concentració m’he sentit superbé, amb menys vergonya i com més alliberada. Tinc 20 anys i no sé ni la meitat del que sap la gent més gran, però sempre estan molt per mi, m’ajuden en qualsevol cosa, em fan indicacions contínuament i la relació amb tothom és superbona.” Cesáreo està satisfeta perquè durant el campionat va gaudir de força minuts, i de minuts importants, però no és ni de bon tros conformista: “A vegades peco d’inexperiència a l’hora de defensar. Soc molt autoexigent, sempre en vull més i mai acabo d’estar satisfeta del tot. De tota manera, ho he donat tot, i tant de bo pugui tenir més oportunitats en el futur perquè l’handbol és la meva vida.”

La valoració com a equip no pot ser més positiva i assenyala alguna de les claus del bon rendiment general en el mundial: “El grup és una autèntica pinya. Ens havíem preparat i ens havíem entrenat molt bé per al campionat. També hi va ajudar començar guanyant i passar la fase inicial invictes. Vam anar guanyant confiança i estàvem molt motivades, i més amb la classificació del preolímpic en joc.” Ja s’ha escrit i s’ha parlat molt de la polèmica jugada de la final contra Holanda. En aquest sentit, Cesáreo no s’acaba de mullar. “Hi ha versions de tot tipus. Jo no sabria què dir-ne. La responsabilitat dels àrbitres és molt gran, però suposo que la revisió a través d’un vídeo, com ja fan en altres campionats, hi hauria ajudat. No hi hem de pensar més. Hem de celebrar que la medalla de plata és tot un èxit”, etziba.

El salt al Bera Bera

Amb només 20 anys, Cesáreo ja afronta la seva tercera temporada a divisió d’honor. Va començar a jugar handbol a Sant Joan Despí i en l’edat cadet va fer el salt a Sant Vicenç dels Horts, on es va formar com a jugadora juntament amb els entrenaments al centre de tecnificació de la Residència Blume. La pivot catalana va jugar dues temporades a l’Aula Valladolid i aquest curs s’ha incorporat al Super Amara Bera Bera, el líder de divisió d’honor, un dels grans referents de l’handbol estatal i en el qual també militen les catalanes Sara Gil i Emma Boada. “Al principi, marxar de casa tan jove costa. Quan has estat tota la vida a casa, és una situació diferent, però és una experiència que hauria de viure tothom. He après moltíssim en tots els aspectes de la vida i valores molt més els esforços que fan els pares per donar-te suport. Et serveix per trobar-te a tu mateixa i ser més independent”, destaca. En l’aspecte tècnic, Cesáreo admet que amb 20 anys té encara molt camí per créixer. “Destaco més com a defensora i em queda molt per aprendre en atac. Com a pivot, puc fer més en totes les facetes del joc”, destaca. Amb la seva motivació, competitivitat i autoexigència, ben segur que Cesáreo anirà cremant etapes i ja té en el punt de mira el preolímpic que es disputarà a Espanya, del 20 al 22 de març. Més enllà de la cita olímpica, en l’horitzó ja hi ha també el mundial del 2021, que tindrà Granollers com a epicentre.