Jordi Jorba es manté en la multinacional hispànica
Rugbi. El barceloní és l’únic català en una selecció que prepara el campionat d’Europa amb 18 jugadors –d’un total de 29– nascuts fora d’Espanya
La selecció espanyola de rugbi és un cas únic i digne d’estudi ja que és evident que el seu màxim responsable, Santiago Santos, prioritza que l’equip tingui possibilitats d’èxit contra rivals del seu nivell, i no pas la “nacionalitat” pura dels seus jugadors, que fa temps que arriben a la roja des dels llocs més insospitats. En la convocatòria final de jugadors que prepararan a partir de demà el campionat d’Europa, més del 60 per cent són nascuts en altres països, 18 de 29: l’Argentina (5), Anglaterra (4), França (3), Sud-àfrica (3), Nova Zelanda (2) i Austràlia (1).
Entre el grup de jugadors formats en equips de la federació espanyola destaca el barceloní Jordi Jorba (1997), aquesta temporada a les files del Ceret, un equip semiprofessional de la tercera categoria francesa. “Després de deixar la USAP vaig estar esperant una oferta d’un equip gran, però no va arribar i aquí almenys estic jugant de titular. És un trampolí per fer el salt més endavant si puc.”
Jorba no és l’únic “català” que prepararà l’europeu. Santos compta amb el capità de la Santboiana, Afa Tauli, neozelandès d’origen samoà, un dels millors segones línies de la lliga, i amb l’anglès Michael Hogg, un rodamon que aquests últims anys ha reforçat el FC Barcelona. “Durant l’any fem moltes concentracions i ens coneixem molt bé; l’any passat ens vam quedar a les portes del títol a l’europeu –també conegut com a Sis Nacions B– i aquesta vegada tenim més possibilitats perquè jugarem contra el campió, Geòrgia, a casa.”
El primer ideòleg d’una selecció espanyola global va ser el francès Regis Sonnes (2010-2012), que va teoritzar que l’equip havia de fer un salt endavant com el d’Itàlia –integrant del Sis Nacions– aprofitant qualsevol jugador del món professional disposat a defensar Espanya sempre, és clar, que complís el propici reglament de la federació internacional, que permet als nets d’espanyols de qualsevol part del món jugar amb la selecció. Després Bryce Bevin i, ara, Santiago Santos mantenen la mateixa idea amb matisos. “A les concentracions parlem diferents idiomes però ja hi estem acostumats i el més important és que l’equip ha estat capaç de guanyar seleccions que van disputar el mundial del Japó, com ara Rússia o l’Uruguai”, afirma l’ala català, format al BUC.