Gonzalo Pérez de Vargas es treu dues espines
Handbol. El millor porter de l’europeu, absent en la final de Zagreb per lesió, destaca la importància d’haver segellat el bitllet olímpic per a Tòquio
Més que revalidar el títol europeu, el sentiment unànime de la selecció espanyola a Estocolm era l’alegria per haver certificat el bitllet per als Jocs Olímpics de Tòquio per la porta gran. La no classificació per als Jocs de Rio en un preolímpic d’infaust record a Malmö va ser una patacada en tota regla per a aquesta generació de jugadors. “Són moltes emocions juntes. Crec que aquesta generació, després de la patacada de no haver anat a Rio, ens vam saber aixecar i, parlant malament, hem fet un cicle olímpic de l’hòstia i tots els que som aquí, i els que érem allà, teníem aquesta espina clavada. Guanyar l’europeu de Zagreb va ser una passada, però tot el que significa això –repetir, el nivell que ha exhibit aquesta selecció i sobretot guanyar-nos el bitllet per als Jocs– són molts premis a la vegada, i ara mateix estic sense paraules”, assegurava el porter Gonzalo Pérez de Vargas instants després d’haver superat Croàcia (22-20) en la final.
El porter, sorgit del planter del Barça, desbordava alegria i en el seu cas es va treure una espina per partida doble. Fa dos anys va haver de seguir les semifinals i la final de l’europeu des de la grada després d’haver-se lesionat el lligament lateral intern del genoll dret en el partit de quarts de final contra Alemanya, cosa que el va fer estar de baixa entre dues i tres setmanes. Aquesta circumstància va provocar que Ribera convoqués d’urgència Arpad Sterbik, aleshores en les files del Vardar, que es va convertir en un dels factors desequilibrants en el tram final del campionat. Aquest cop Gonzalo no ha tingut cap problema físic i, a més d’haver estat escollit l’MVP en tres partits, va ser un dels protagonistes de la final, amb vuit aturades i un 42% d’encert. El porter del Barça no va sortir en el set inicial, però després de 18 minuts i amb Rodrigo Corrales incapaç d’aturar cap pilota, el tècnic sarrianenc va optar per canviar l’inquilí de la porteria. Gonzalo també ha estat escollit en el set ideal del campionat, juntament amb el futur jugador del Barça Blaz Janc (millor extrem dret), Magnus Joendal (extrem esquerre), Bence Bandhidi (pivot), Jorge Maqueda (lateral dret), Sander Sagosen (lateral esquerre) i Igor Karacic (central). Completen el quadre d’honor de l’europeu Domagoj Duvnjak com a jugador més valuós i Hendrik Pekeler, com a millor defensor.
La força del col·lectiu
Una de les claus de l’èxit de la selecció espanyola en l’europeu ha estat la política de rotació de jugadors que va posar en pràctica Jordi Ribera i que va permetre que l’equip arribés a la final més fresc que el seu rival. En el combinat croat fins a quatre jugadors van acumular més de set hores sobre la pista durant el campionat, mentre que a l’equip estatal qui en va jugar més va ser el blaugrana Entrerríos (5 h 28 min). Els sis jugadors catalans van tenir un paper destacat: Cañellas (14 gols i 16 assistències en 4 h 50 min de joc), Aleix (31 gols i 7 recuperacions en 4 h 22 min), Ariño (15 gols en 4 h 22 min), Solé (25 gols en 4 h 44 min), Viran (3 gols i 5 blocatges en 4 h 4 min) i Figueras (15 gols en 1 h 49 min).
