Les precursores olímpiques de Catalunya
Dia de les Dones. Reivindiquem la memòria de les esportistes que van ser les primeres olímpiques del país
Què tenen en comú Rosa Torras i Marta Xargay? Un segle les separa i una credencial olímpica les uneix. Torras va morir el 1986 quan no faltaven ni dos mesos perquè Samaranch anunciés al món que Barcelona seria olímpica. Faltaven quatre anys perquè a Girona nasqués Marta Xargay. Torras va ser la pionera absoluta, la primera catalana que va participar en uns Jocs Olímpics. Era tennista i, com és fàcil de deduir en una època en què l’esport el practicaven les classes adinerades, constituïa un rara avis en la Barcelona del primer quart de segle XX. De París 1924 a Rio 2016, la presència de l’esport català femení en els jocs ha crescut proporcionalment més la del masculí. Hoquei herba, waterpolo, bàsquet... tenen una proporció de catalanes espectacular. Nedadores, atletes, regatistes... completen una nòmina espectacular.
Avui, amb motiu del Dia de les Dones, fem un exercici reivindicatiu de la memòria de l’esport femení que no vol ser exhaustiu però sí representatiu d’aquest segle de presència olímpica de les dones catalanes, amb més d’una vintena d’esportistes de tots els temps.
Pilar Tosat
Barcelona, 21 de març del 1931. Tiradora especialitzada en floret individual, va concórrer en diferents competicions internacionals. Membre del club d’esgrima Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada de Barcelona, el 1956 es va proclamar campiona d’Espanya i Catalunya individual. Amb la selecció catalana va aconseguir la Copa del Generalísimo (1954). Juntament amb Carme Valls va ser la primera tiradora que va assistir a uns Jocs Olímpics (Roma 1960). Va acabar la seva participació en floret individual amb cinc derrotes. La seva companya Carme Valls va finalitzar la prova individual amb quatre derrotes. A Pilar Tosat el Consell Superior d’Esports li va concedir la medalla de bronze del Reial Orde del Mèrit Esportiu l’any 2007.
Renata Müller
Barcelona, 11 de febrer del 1939. Va ser campiona d’Espanya tres anys consecutius, entre el 1954 i el 1956. Va participar en dues ocasions en els Jocs Mediterranis (1959 i 1963). El 1960 va disputar els seus primers Jocs Olímpics a Roma en un equip en el qual també hi havia les catalanes Elena Artamendi, Montserrat Artamendi i Rosa Maria Balaguer.
Carme Valero
Castellseràs, Aragó, 4 d’octubre del 1955. Es va establir a Catalunya poc després de néixer i va iniciar-se el 1969 a la JA Sabadell. Pionera de l’atletisme femení, va marcar el cros estatal a mitjan anys setanta. Primera atleta de l’Estat espanyol a guanyar un mundial, en va obtenir dos (1976 i 1977) i un bronze (1975). Primera atleta olímpica de l’Estat (Mont-real, 1976). Guardonada com a millor atleta estatal del segle XX per l’Associació Espanyola d’Estadística d’Atletisme.
Anna Tarrés
Barcelona, 19 d’octubre del 1967. Vinculada al CN Kallípolis, va ser de les primeres a destacar a alt nivell en sincronitzada. Olímpica a Los Angeles (1984), ha conegut la fama com a entrenadora. Del 1997 al 2012 va dirigir l’equip espanyol en la seva època d’or, quan es va erigir com a segona potència mundial. Ha treballat a França, Ucraïna i la Xina. És diputada al Parlament (JxCat).
Natàlia Via-Dufresne
Barcelona, 10 de juny del 1973. Va debutar al Club Nàutic Masnou. Plata olímpica en Europe a Barcelona (1992) i en 470 –amb la catalana Sandra Azón– a Atenes (2004). També va participar en els Jocs de Sydney (2000) i Pequín (2008). Dos bronzes en mundials. Or i plata en europeus, en 470.
Marta Cantón
Barcelona, 28 de desembre del 1965. Va guanyar dos títols de campiona d’Espanya absoluta (1982 i 1984). Va participar en dos europeus i dos campionats del món. Va disputar els Jocs Olímpics de Los Angeles (1984), en què va acabar sisena, i es va convertir en la primera esportista espanyola que va aconseguir un diploma olímpic.
Montserrat Martin
Montblanc, 26 de juliol del 1966. Va assolir deu títols espanyols absoluts entre les modalitats de pista coberta i a l’aire lliure. A banda de participar en els Jocs de Los Angeles (1984), també va disputar dos campionats del món i tres d’Europa a l’aire lliure.
Jennifer Pareja
Olot, 8 de maig del 1984. Capitana de la selecció espanyola. Campiona del món el 2013 i d’Europa el 2014 i subcampiona olímpica a Londres (2012) al costat de les catalanes Laura Ester, Marta Bach, Anni Espar, Roser Tarragó, Mati Ortiz, Pili Peña, Ona Meseguer, Maica Garcia i Ana Copado.
Sílvia Rovira
Cardona, 15 de desembre del 1967. Ciclista especialitzada en bicicleta tot terreny, va ser tres cops campiona d’Espanya de camp. Va competir en dues cites olímpiques, a Atlanta 1996 (24a) i Sydney 2000 (14a). Subcampiona d’Europa 1995 i 8a en el mundial 1999.
Encarna Granados
Sarrià de Ter, 30 de gener del 1972. Marxadora. El GEiEG va ser el seu club. Va explotar en l’àmbit internacional amb el bronze en els 10 km del mundial de Stuttgart (1993) i va ser setzena. Tres cops olímpica (Barcelona 92, Atlanta 96 i Sydney 2000) amb un 14è lloc a la cita catalana com a millor resultat. Campiona de Catalunya dels 10 km marxa i campiona d’Espanya de 3 km en pista coberta, de 10 km en pista i 10 km en ruta.
Glòria Gauchia
Girona, 4 de setembre del 1972. Formada al 21 Canvi 5 de Girona. Bicampiona d’Espanya juvenil. Olímpica a Barcelona 92 en dobles, amb Anna Maria Godés. També va disputar els europeus de 1990 i 1992 i en el mundial de 1991. Va ser campiona d’Espanya de dobles (2) i per equips (3).
Helen Montilla
Barcelona, 4 de desembre del 1969. Formada a Lloret. Set cops campiona d’Espanya (1989-90 i 1995-99). Olímpica a Atlanta 1996, amb un 17è lloc en la classe Europa. Va disputar europeus i mundials entre el 1998 i 2000 però el gran èxit li va arribar el 2007, quan va guanyar l’europeu de la classe Europa, que ja no era olímpica.
Eli Martínez
Manlleu, 13 de juny de 1988. Amb el GEiEG va guanyar una Lliga Catalana (2014). Va participat en campionats d’Europa i del món de rugbi i també va aconseguir un diploma olímpic als Jocs de Rio (2016) amb l’equip espanyol. Després d’una llarga lesió, es va passar al rugbi de 7
Esther Guerrero
Banyoles, 7 de febrer de 1990. És una atleta de mig fons. Ha guanyat dos campionats d’Espanya de 800 m llisos (aire lliure) i quatre en pista coberta, com també un campionat espanyol de pista coberta de 1500 m (aire lliure). A nivell individual absolut ha disputat quatre mundials i sis europeus (aire lliure, pista coberta i cros), tots entre el 2015 i el 2019. La seva estrena olímpica va ser a Rio 2016.
Marta Xargay
Girona, 20 de desembre de 1990. Va començar al Vedrunai al Santa Eugènia i ha jugat a l’Avenida, Uni Girona, Praga, Phoenix Mercury (WNBA) i Dinamo de Kursk. Campiona de l’Eurolliga amb el Praga (2015). Plata olímpica a Rio 2016. Tricampiona d’Europa (2013, 17 i 19) i plata (2014) i bronze (2018) en mundials.
Teresa Mas de Xaxars
Barcelona, 13 de setembre de 1982. Vinculada al Club Natació Banyoles, ha estat doble campiona d’Espanya juvenil i campiona del món sub-23. En categoria absoluta, ha aconseguit tres medalles de bronze en campionats del món. Abans havia participat en la prova del doble scull lleuger en els Jocs Olímpics d’Atenes (2004).
Imma Clopés
Pedret i Marzà, 19 de gener del 1968. Atleta de combinades. Set títols estatals i sis catalans d’heptatló. Va disputar els Jocs Olímpics d’Atlanta (1996) i de Sydney (2000). Va establir tres rècords d’heptatló, que va deixar en 5.843 punts (2000) i quatre en pentatló que va deixar en 4.234 punts (1998). Va competir en dos mundials (pista coberta 1995 i aire lliure 1997) i els dos europeus del 1998.
Helena Casas
Vila-seca, 14 de juliol del 1988. Forma part del Club Ciclista Vila-seca, club fundat pel seu pare i el seu avi. 27 vegades campiona d’Espanya, 11 en categoria absoluta. Té rècords d’Espanya de 200 i 500 metres. Ha participat en tres europeus i quatre mundials. Amb el vuitè lloc en el mundial de Londres en velocitat olímpica es va classificar per als Jocs de Rio 2016. Va competir en keirin, velocitat individual i velocitat per equips, en què va aconseguir diploma olímpic.
Betty Cebrián
Reus, 7 de febrer del 1971. És la quarta jugadora amb més partits amb la selecció espanyola. Campiona d’Europa de seleccions el 1993, un any després d’haver estat olímpica a Barcelona 1992 –també hi va ser la catalana Marina Ferragut– amb un cinquè lloc final. Bronze europeu el 2001 i 2003. Treballa a la FIBA.
Cristina Gómez
Barcelona, 23 de març del 1968. Pivot. Gran part de la seva trajectòria professional la va desenvolupar al Club Balonmano Mar València, amb el qual va guanyar quinze lligues, tretze copes i tres supercopes d’Espanya. Va ser 265 vegades internacional amb la selecció espanyola. Va disputar els Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Cristina Curto
Barcelona, 21 de juny del 1969. Formada al Louis. Bicampiona espanyola absoluta (72 kg). Subcampiona d’Europa júnior en 66 kg (1986) i bronze en l’europeu absolut de 72 kg (1994). Campiona a l’obert de Varsòvia (1992), l’obert Britànic de Birmingham (1995), la copa Budapest Bank (1994 i 1995) i el torneig internacional de Suïssa (1994). Olímpica a Barcelona 92 i Atlanta 96.
Marta Gens
El Morell, 30 de desembre del 1969. Considerada una de les millors jugadores de l’Estat. Va iniciar-se al RCD Espanyol, i va acabar guanyant sis lligues i quatre copes, una a Itàlia. Va disputar la copa del món de seleccions a Tòquio (1991), la lliga europea i els Jocs Olímpics de Barcelona, amb una vuitena posició final.
Erika Villaécija
Barcelona, 2 de juny del 1984. A partir del 2003 va destacar cada vegada més en distàncies llargues i a partir del 2010 va decidir alternar la piscina amb les aigües obertes, Va disputar els Jocs d’Atenes (2004), Pequín (2008) i Londres (2012). En aquesta última cita va ser l’única dona que va competir tant en piscina com en aigües obertes.
Eli Maragall
Barcelona, 25 de setembre del 1970. Va jugar la major part de la seva carrera esportiva al Junior FC de Sant Cugat. El 1992 va guanyar la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona juntament amb altres catalanes com Núria Olivé, Cèlia Correa i Anna Maiques.
Isabel Castañé
Sabadell, 10 de febrer del 1946. La nedadora vallesana va iniciar la seva carrera l’any 1955 al Club Natació Sabadell. Quan tenia catorze anys va participar als Jocs Olímpics de Roma 1960 i es va convertir en una de les atletes olímpiques més joves.
Rosa Torras
Barcelona, 1 de gener del 1895 - 26 d’agost del 1986. La primera jugadora olímpica de l’Estat espanyol va ser catalana. Va rebre suport per jugar al tennis al RCT Barcelona, va ser campiona de Catalunya individual en dues ocasions, de dobles en vuit i de dobles mixtos en sis. Va obtenir el títol estatal individual i de dobles una vegada i de dobles mixtos en tres. Va fer història en l’esport català i va ser la primera dona catalana que va participar en uns Jocs Olímpics (París 1924). En el torneig individual va jugar dos partits amb un resultat global d’una victòria, contra la italiana Giulia Perelli, i una derrota. En doble femení i doble mixt va jugar dos partits, resolts amb dues derrotes.
Notícies
Diumenge,24 novembre 2024