Martin Fourcade s’acomiada amb el seu 83è triomf en la copa del món
Biatló.
Fa gairebé una dècada que les comarques de l’Alta Cerdanya i el Capcir han viscut pendents dels èxits de Martin Fourcade (31 anys), el biatleta que ha posat en qüestió el domini nòrdic en aquesta disciplina els últims anys. Fourcade va anunciar la seva retirada a les xarxes socials just abans que aquest matí, a Finlàndia, s’hagi jugat el títol en la copa del món contra el noruec Johannes Boe en la seva última gran batalla. El nord-català s’ha imposat en la seva última prova –83è triomf en la copa del món–però s’ha quedat a dos punts d’aconseguir el Globus de Cristall, que hauria estat el vuitè de la seva carrera. En un missatge al seu compte oficial de Twitter ahir va escriure: “Gràcies pel viatge, és hora de dir adéu”.
Des del seu esclat en els Jocs Olímpics de Vancovuer el 2010, en què va aconseguir la medalla de plata en la prova de sortida en massa, el biatleta de la petita vila de la Llaguna es va convertir en poc temps en el millor especialista mundial acumulant un palmarès que inclou cinc ors i dues plates olímpiques –l’esportista francès amb més medalles–; 13 ors, 10 plates i 5 bronzes en els campionats del món i set victòries seguides en la general de la copa del món. En l’últim mundial, disputat fa unes setmanes a Anterselva (Itàlia) va conquerir el seu onzè títol individual, igualant el rècord de la gran llegenda de la modalitat, el noruec Ole Einar Bjorndalen.
Tot i que Fourcade ha estat un símbol de la república francesa i és membre de l’exèrcit del país no ha dubtat mai a lluir els colors “sang i or” allà on ha viatjat. Sovint ha competit amb una mitja de coll amb la senyera i es va mostrar entusiasmat quan es va parlar per primer cop d’uns Jocs Olímpics d’Hivern a Barcelona i la Molina. En les seves estades al centre d’alt rendiment de Font Romeu va fer amistat amb un altre dels grans esportistes catalans del segle, el corredor, esquiador de muntanya i alpinista Kilian Jornet.
El pare de Fourcade, Marcel, és l’alcalde de la Llaguna i un de la trentena d’alcaldes del Capcir i l’Alta Cerdanya que van amenaçar de demanar la “revisió” del Tractat dels Pirineus i l’annexió de les seves comarques a la Catalunya del sud pel maltractament sistemàtic de la regió per part de l’administració central francesa.
La família Fourcade es va instal·lar a la Llacuna provinent de Perpinyà el 1987 abans del naixement de Martin. A la capital de la Cerdanya hi va néixer el fill gran, Simon, un altre biatleta amb un notable palmarès internacional. Els seguidors de tota la vida de Fourcade sempre l’han animat amb senyeres en competicions de tot el món.
Martin i el seu germà ho van tenir ben fàcil per introduir-se en l’esquí de fons ja que només havien d’agafar els esquís i voltar per alguns dels circuits que surten des del seu mateix poble. Amb tretze anys va provar una carabina i va fer el salt al biatló, disciplina la qual es va dedicar de ple quan va entrar a l’exèrcit francès, malgrat que a França en aquell moment hi havia poca tradició en aquest esport. Quan els germans Fourcade van començar hi havia un parell de centenar de llicències a tot l’estat, però els èxits de Martin van provocar que aquest esport fes un salt quantitatiu i qualitatiu sense precedents i França és, ara mateix, la gran potència mundial de la modalitat. Martin es va mudar fa anys a Lo Vilar de Lans, als Alps del Vercòrs, des d’on va preparar sempre les grans competicions.
Als Jocs de Pyeongchang del 2018 Fourcade va completar el seu palmarès olímpic amb tres ors més, tot i que no hi arribava en unes condicions ideals segons s’havia vist en les proves anteriors. Les medalles van tenir una dedicatòria especial: la seva àvia materna Huguette Justafré, que havia mort a Perpinyà poc abans que comencessin els Jocs.
Els records
“Sovint m’he preguntat què em va empènyer a agafar uns esquís fa 30 anys. Suposo que ho vaig fer per seguir el rastre a la neu que deixava el meu germà. Vaig ser encoratjat per la sensació i la felicitat de lliscar en un entorn extraordinari. Això em va agradar. Ho vaig trobar apassionant”, escriu Fourcade en la seva carta de comiat. “Durant tot aquest temps he lluitat, he guanyat però també he patit. Vaig caure i em vaig aixecar però sobretot vaig créixer”, afegeix el biatleta. “Podria haver-me aturat l’endemà dels Jocs del 2018, coronat amb tres noves medalles d’or, però encara havia de seguir aquesta traça inicial. El 2019 no va ser un mal any però vaig haver d’experimentar aquesta noció de resiliència fins que vaig obtenir dos títols addicionals magnífics al campionat del món del mes passat. Crec que aquesta darrera missió s’ha complert, siguin quins siguin els resultats d’aquesta temporada.”, rebla Fourcade en la seva carta.