“Ara la prioritat és que se solucioni la pandèmia”

Sheila Avilés, gua­nya­dora de la copa del món de cur­ses de mun­ta­nya i meda­llista de bronze del mun­dial de trail de la IAAF, és de Santa Mar­ga­rida de Mont­bui i, per tant, una de les 66.000 per­so­nes con­fi­na­des a la conca d’Òdena des de dijous. La cor­re­dora pro­fes­si­o­nal, de 26 anys, té clar que ara mateix la seva pre­pa­ració passa a un segon terme. “Ho porto bé. És el que hi ha i penso que és un bé per a tot­hom. Cadascú s’ha de cons­ci­en­ciar. El més impor­tant ara mateix és no pen­sar per nosal­tres, no ser egois­tes, i pen­sar per la resta. És un rot­llo està con­fi­nat a la conca, però és pel bé de tots. Cadascú ha de ser res­pon­sa­ble i jo, com a atleta pro­fes­si­o­nal, només estic pen­sant que es nor­ma­litzi la situ­ació. Fer les coses bé per inten­tar que això s’arre­gli el més aviat pos­si­ble. Cada cop hi ha més casos i està bé estar con­fi­nats, perquè si la gent agafa por i surt, s’expan­dirà més ràpid el coro­na­vi­rus”, refle­xi­ona.

Amb tot, Avilés viu en un entorn pri­vi­le­giat i els pri­mers dies encara va poder sor­tir a córrer per les mun­ta­nyes que envol­ten el seu domi­cili. “A dos car­rers de casa tinc la tossa de Mont­bui. Quan ens dei­xa­ven sor­tir, anava sola a escal­far per uns cor­ri­ols en què no hi havia ningú i en tot cas res­pec­tant en tot moment les indi­ca­ci­ons de la con­se­lle­ria de Salut. Ara les mesu­res són més estric­tes i tinc una bici­cleta amb corró i una el·líptica que m’ha dei­xat un veí per man­te­nir-me en forma des de casa”, explica. En tot cas, la cam­pi­ona de la copa del món de cur­ses de mun­ta­nya té clar que ara mateix els rep­tes espor­tius no són el més impor­tant: “Inten­taré man­te­nir-me activa, però sense pen­sar en cap objec­tiu, perquè pràcti­ca­ment totes les cur­ses estan can­cel·lades i s’estan repro­gra­mant cap a finals d’any. Ara mateix és com­pli­cat pen­sar què farem i per a què entre­na­rem. Quan acabi tot ja replan­te­ja­rem el calen­dari, perquè està clar que serà un any dife­rent de la resta. Ara la pri­o­ri­tat és que se solu­ci­oni la pandèmia que afecta tot el món i no pen­sar en els objec­tius espor­tius pen­dents.” Més enllà dels con­trols que fan els Mos­sos d’Esqua­dra en tots els acces­sos a les qua­tre pobla­ci­ons de la conca afec­ta­des pel con­fi­na­ment –Igua­lada, Òdena, Vila­nova del Camí i Santa Mar­ga­rida de Mont­bui–, Sheila fa una crida perquè els veïns seguei­xin les noves direc­trius: “Dis­sabte a la tarda encara vaig veure una colla d’ado­les­cents reu­ni­des al car­rer tan tran­quil·les, com si fes­sin un pícnic. Fins que no tin­guin un fami­liar afec­tat no pren­dran consciència de la situ­ació. Jo no pateixo per mi sinó per no con­ta­giar altres per­so­nes més vul­ne­ra­bles, com el meu pare, que està fotut d’un pulmó, o la meva àvia.”

D’altra banda, a Sheila Avilés el con­fi­na­ment a casa també li pot anar bé per parar atenció a altres ocu­pa­ci­ons que tenia pen­dents: “Tenia un màster d’alt ren­di­ment molt apar­cat i pot­ser serà l’hora d’aca­bar-lo, i altres pro­jec­tes de xar­xes soci­als que tinc al cap als quals ara podré dedi­car més temps.”