Sheila Avilés, guanyadora de la copa del món de curses de muntanya i medallista de bronze del mundial de trail de la IAAF, és de Santa Margarida de Montbui i, per tant, una de les 66.000 persones confinades a la conca d’Òdena des de dijous. La corredora professional, de 26 anys, té clar que ara mateix la seva preparació passa a un segon terme. “Ho porto bé. És el que hi ha i penso que és un bé per a tothom. Cadascú s’ha de conscienciar. El més important ara mateix és no pensar per nosaltres, no ser egoistes, i pensar per la resta. És un rotllo està confinat a la conca, però és pel bé de tots. Cadascú ha de ser responsable i jo, com a atleta professional, només estic pensant que es normalitzi la situació. Fer les coses bé per intentar que això s’arregli el més aviat possible. Cada cop hi ha més casos i està bé estar confinats, perquè si la gent agafa por i surt, s’expandirà més ràpid el coronavirus”, reflexiona.

Amb tot, Avilés viu en un entorn privilegiat i els primers dies encara va poder sortir a córrer per les muntanyes que envolten el seu domicili. “A dos carrers de casa tinc la tossa de Montbui. Quan ens deixaven sortir, anava sola a escalfar per uns corriols en què no hi havia ningú i en tot cas respectant en tot moment les indicacions de la conselleria de Salut. Ara les mesures són més estrictes i tinc una bicicleta amb corró i una el·líptica que m’ha deixat un veí per mantenir-me en forma des de casa”, explica. En tot cas, la campiona de la copa del món de curses de muntanya té clar que ara mateix els reptes esportius no són el més important: “Intentaré mantenir-me activa, però sense pensar en cap objectiu, perquè pràcticament totes les curses estan cancel·lades i s’estan reprogramant cap a finals d’any. Ara mateix és complicat pensar què farem i per a què entrenarem. Quan acabi tot ja replantejarem el calendari, perquè està clar que serà un any diferent de la resta. Ara la prioritat és que se solucioni la pandèmia que afecta tot el món i no pensar en els objectius esportius pendents.” Més enllà dels controls que fan els Mossos d’Esquadra en tots els accessos a les quatre poblacions de la conca afectades pel confinament –Igualada, Òdena, Vilanova del Camí i Santa Margarida de Montbui–, Sheila fa una crida perquè els veïns segueixin les noves directrius: “Dissabte a la tarda encara vaig veure una colla d’adolescents reunides al carrer tan tranquil·les, com si fessin un pícnic. Fins que no tinguin un familiar afectat no prendran consciència de la situació. Jo no pateixo per mi sinó per no contagiar altres persones més vulnerables, com el meu pare, que està fotut d’un pulmó, o la meva àvia.”

D’altra banda, a Sheila Avilés el confinament a casa també li pot anar bé per parar atenció a altres ocupacions que tenia pendents: “Tenia un màster d’alt rendiment molt aparcat i potser serà l’hora d’acabar-lo, i altres projectes de xarxes socials que tinc al cap als quals ara podré dedicar més temps.”