Gairebé tots treballem des de casa. Fins i tot la treballadora que està a recepció s’ha emportat la centraleta al domicili. Només anem als serveis centrals en cas d’urgència.

Estem en la fase de resoldre totes les incidències que pel fet d’haver aturat l’activitat o del confinament poden afectar directament els esportistes. Tots pensem en l’atletisme i en el futbol, però nosaltres tenim federacions amb problemes complexos. La d’hípica, per exemple, que necessita que els cavalls es continuïn exercitant amb els genets. No és com un cotxe que el deixes aparcat al pàrquing i te n’oblides, sinó que els has de muntar cada dia i fins i tot hi ha al darrere un tema de maltractament dels animals si no els treus.

Com que estem confinats i sota un estat d’alerta no hi ha cap assegurança que cobreixi cap dany que tingui lloc al voltant de l’esport. Si te’n vas amb una llicència de la federació de muntanya a fer una excursió i et fas mal és problema teu.

Hem creat un nou canal, Uesports a Casa. Són píndoles de 15, 30 minuts o una hora d’exercicis i coses que podem fer tancats i que tothom pot seguir des de la tauleta o el mòbil. És molt important que la gent faci rutines perquè ara només fa un o dos dies que estem confinats, però quan hàgim estat 14 dies a casa és molt important haver fet exercici. Se n’ha de fer cada matí, mitja hora o una hora si es pot, i, a la tarda, una estona més. Si pot ser, en família.

Ara mateix no pots entrenar-te a l’exterior i els clubs i les piscines estan tancats. Si el CAR s’hagués pogut mantenir obert hauria estat una bona solució. L’única recepta és la paciència i esperar que tot això passi, però és evident que a aquests Jocs no arribarem tan ben preparats i entrenats com hauríem desitjat, però ningú pensava que podia passar una cosa així.

Ja hem encarregat un estudi, que s’està fent ara mateix amb tots els clubs i les federacions de Catalunya, per analitzar aquest impacte, i també el social, d’una aturada d’aquestes dimensions, que no sabem quan durarà, a més, i que ens servirà també per demanar ajuts. Sembla una cosa del destí, però en la campanya per reclamar un finançament just al govern teníem prevista una aturada general del món de l’esport precisament el 14 de març...

Home, jo demanaria al govern espanyol, que se suposa que és l’autoritat competent, que deixi de fer absurditats i que faci el favor de confinar tothom. Com abans comencem a fer-ho, abans acabarem. Espanya està fent el ridícul perquè l’única manera d’aturar això és que tothom es quedi a casa i que no hi hagi en cap cas contacte entre la població. Qui hagi decidit que fer un teòric confinament, tancar bars i restaurants i després deixar que la gent vagi a treballar i que ompli el metro, no té dos dits de front. Si redueixes el transport públic i la gent va a treballar continuaràs tenint espais d’alta densitat i el virus continuarà circulant. Només podem aturar aquesta pandèmia si tothom es queda a casa, i només en casos extraordinaris, com els serveis mèdics i d’abastiment d’aliments, s’hauria de poder circular.

Sí. El gran problema que tenim és que com més tardem a començar aquest dia 1 de confinament total més trigarem a acabar-lo. Han decidit fer un si però no que és nefast. Nosaltres, en l’esport, hem estat exemplars. Se’ns va recomanar el tancament i el 95% i ara potser el 100% ho van fer per consciència i valors. Ja no hi ha competicions de res. Hem estat molt més responsables que els polítics. El que exigim al govern espanyol és duresa i severitat contra aquesta pandèmia, el mateix que demana la Generalitat, un confinament per a tothom. Fins ara tot el que arriba del govern espanyol és un nyap que l’únic que fa és augmentar els casos de contagi i malmetre l’economia. No costa tant veure com s’ha aturat el coronavirus per exemple a la Xina. El govern ha de ser dur i responsable, i liderar la resposta dels ciutadans. Però aquí, amb decisions com les de mantenir obert el transport públic, s’allargarà l’angoixa econòmica. Si continuem fent el brètol tot l’esforç que fem alguns servirà de ben poca cosa.

L’estudi que fem també donarà resposta a aquesta afectació. Són renúncies que hem fet no per ganes, sinó per una corresponsabilitat sanitària que trobem a faltar en la política. Per què el govern espanyol no està actuant amb la contundència que cal per combatre el coronavirus? Aquesta és la pregunta que ens fem.

Si com diuen els científics a l’estiu el virus té problemes per sobreviure, potser la pandèmia s’acabarà i tot serà més senzill. El que està clar és que els esportistes no hi arribaran tan preparats, les marques seran més mediocres i probablement alguns països on encara hi hagi casos no hi podran participar o alguns atletes que hagin donat positiu.