Maribel Zamora (Viladecans, 1977), la presidenta de la Federació Catalana de Voleibol i membre de la comissió delegada de la federació espanyola, va publicar dilluns un comunicat inequívoc al qual s’ha subscrit també la federació canària en què critica “el procediment” utilitzat per la federació espanyola per donar per finalitzades les competicions de manera autoritària i oficiosa, ja que fins ahir no va sortir el comunicat, quan tothom n’anava ple des de dissabte. Zamora no s’oposa a la decisió sinó a la forma.
Com si no fos prou complicada la crisi esportiva i humana, l’autoritarisme i opacitat de la federació espanyola encara ho agreuja...
El president va consultar els clubs de la màxima categoria, però no a tots, per saber la seva opinió sobre la possibilitat de suspendre definitivament la competició. Avui en dia no costava res fer un escrit per correu electrònic perquè absolutament tots opinessin i adoptar la mesura de manera consensuada. Per telèfon, amb 24 trucades per cada un dels clubs masculins i femenins de la màxima categoria, és fàcil que hi hagi filtracions. I es podria haver tractat la qüestió amb la comissió delegada i fer un bloc definitiu i conjunt establint el tema dels ascensos i descensos. La prioritat és que els clubs no ho passin malament i a mi em sembla perfecta la suspensió si és el que volen els clubs.
Creu que aquesta actitud pot respondre a consignes polítiques més generals sobre centralització?
No ho crec, és un fet específic del president de la Federació Espanyola de Voleibol perquè en altres federacions no tinc constància que estigui passant. Si fos així, ens n’hauríem assabentat a través de la UFEC, per exemple, per altres federacions.
A la catalana se’n van assabentar dissabte per la premsa i fins ahir la federació espanyola no ho va fer públic...
Un parell de clubs van publicar en el seu Facebook que la competició se suspenia. Sembla que el diari Marca ho va veure i el president, Agustín Martín Santos, els ho va confirmar dissabte. Per això vam fer el comunicat, que considero elegant, per explicar la situació. La meva obligació davant d’aquesta situació en què no hi ha hagut transparència és fer el comunicat. El que em sembla malament és la forma.
També diu que el president de la federació espanyola l’acusa davant dels clubs d’intentar interferir en la suspensió...
Jo crec que barreja coses per una banda i que ho fa per desacreditar-me amb els clubs, per una altra.
Li ha trucat el president, Agustín Martín Santos?
No, no m’ha trucat. Ni a mi ni al president de la federació canària, que també ha subscrit públicament el nostre comunicat i que també és membre de la comissió delegada, que està composta pel president i per dotze membres més: quatre federacions, quatre clubs, dos jugadors, un entrenador i un àrbitre.
Com quedaran ara els ascensos, els descensos i les fases d’ascens?
És una de les coses que s’han de tractar en l’òrgan competent i no serà gens fàcil. Els clubs han resolt posar fi a les lligues perquè també els anava bé per evitar despeses de jugadors, però ara falta veure com es resol aquest tema. Hi ha qui diu que es podria ampliar les superlligues a catorze equips, però això, tal com estan les coses, tampoc em sembla una bona solució. El Sant Cugat, per exemple, tenia encara possibilitats matemàtiques de salvar-se en la superlliga femenina. O el Barça i el Tarragona SPiSP havien de jugar la fase d’ascens a la màxima categoria.
Com veu la proposta pública que ha fet el tècnic del Vecindario, Paco Sánchez Jover, d’acabar les lligues a l’inici del curs vinent?
Té contraindicacions. D’entrada, els clubs ja han acceptat l’ajornament. El curs vinent els equips no tindran les mateixes plantilles i, de fet, no seria reprendre la competició sinó que seria una nova competició. A més, les llicències de la temporada s’extingeixen el 30 de juny. No em sembla operatiu.
Com està funcionant la federació catalana en ple confinament?
Des de divendres, tots estem treballant telemàticament des de casa.
Quins escenaris es preveuen en les competicions catalanes que ja estaven en marxa?
En principi, la nostra idea i la nostra prioritat és intentar acabar-les sense fer barbaritats, per descomptat. Estem molt preocupats i els nostres tècnics estan elaborant escenaris possibles per veure com podrem encaixar les competicions en el calendari. Si la federació espanyola, per exemple, també suspèn els campionats d’Espanya, cosa que ara no sabem, es generaran altres finestres en el calendari. De moment, ens movem en el marc d’aquesta quarantena de quinze dies.
Com afectarà les competicions que encara han de començar, com ara el circuit de vòlei platja Vichy Catalán, que arrenca al maig, i el circuit mundial de vòlei platja?
Les llicències són anuals i els permisos a les diferents platges els tramitem igualment. Tenim una capacitat logística per activar-ho tot en pocs dies. Si es pot jugar no hi hauria problema. En dues setmanes ho tindríem tot a punt. El circuit mundial de vòlei platja el tenim concedit al setembre i esperem que tot estigui solucionat.
Què pensa de la gestió política de la crisi del coronavirus?
Com que per sort aquestes situacions no són habituals, crec que, almenys, ens ha de servir d’experiència per al futur. Hi ha hagut nerviosisme i indecisió en la presa de decisions per si es feia massa o massa poc des de tots els estaments perquè no hi havia experiència. El que cal en situacions com aquesta és prioritzar el consens i no tirar pel dret com ha fet el president de la federació espanyola.