Les oficines estan tancades, però tot el personal treballa telemàticament des de casa. Les competicions s’han aturat, però nosaltres continuem treballant intentant solucionar tots els problemes que vagin sorgint.

Amb el reial decret, tots els centres d’entrenament i els estadis d’atletisme estan tancats, i tothom ha de preparar-se des de casa seva. Els entrenadors hi han de posar molta imaginació i continuar en la mesura que puguin la preparació dels seus atletes. La prioritat és la salut i han d’estar confinats perquè si ho fem bé i no sortim de casa la pandèmia s’acabarà abans. Si no som disciplinats, s’allargarà el problema perquè el virus té un grau de propagació exponencial. Sembla una pel·lícula de ciència-ficció, però és una realitat com un sant temple.

Sí, és clar. Un saltador de perxa, per exemple, ho té molt complicat i s’ha de limitar a fer preparació física. Ja hem parlat amb el comitè tècnic, però de fet fa una setmana del confinament i ja sembla que faci una eternitat.

No, perquè la instal·lació principal és el CAR de Sant Cugat i està tancada. Hem de ser molt estrictes i no es pot sortir a l’exterior. Si no ho fem així s’allargarà molt més. Tant de bo m’equivoqui, però moltes competicions s’hauran de suspendre. Dijous ja es va anunciar la cancel·lació dels iberoamericans i tots els campionats d’Espanya s’han ajornat fins a nou avís. Per sort, ara el calendari atlètic és un any natural, ja no s’acaba a l’octubre i, per tant, es poden organitzar competicions fins al desembre.

En principi no ens consta, però a la conca d’Òdena el focus realment és important i, a més, ha anat in crescendo.

Això no depèn de la federació catalana. Depèn de les autoritats sanitàries de cada lloc i jo crec que és millor ser el màxim d’estrictes quinze dies, o els que facin falta, i que a la llarga guanyarem temps per evitar la propagació. Si ho fem a mitges no ens en sortirem. L’investigador Oriol Mitjà ho ha dit molt clar: “Tanquem-nos.”

Entenc que el comitè organitzador dels Jocs i el COI estiguin disposats a mantenir-los, però hem de ser realistes. Si els atletes no s’han pogut preparar adequadament i el ritme de competicions s’ha aturat durant molt temps serà molt complicat. De fet, des de la junta de govern de la federació espanyola [és el vicepresident i membre de la comissió executiva] ja hem demanat que s’ajornin recollint la veu majoritària dels atletes i entrenadors. Segur que se sabrà trobar la millor solució per protegir la salut i l’equilibri d’interessos de tots els esportistes.