L’alleugeriment i la complicitat amb l’ajornament de Tòquio 2020 són els sentiments generalitzats dels esportistes. Era més que evident que la situació global desaconsellava la disputa dels Jocs Olímpics l’estiu vinent i la pressió de les últimes hores ha desencadenat els fets.

“Ara és el moment d’esperar una mica, tenir paciència i tornar a planificar”, explica el barceloní Miki Delàs, capità de la selecció espanyola d’hoquei sobre herba, que ja té el bitllet per als Jocs garantit i que té més que clar que la decisió del COI “és el més sensat”. Comparteix l’opinió la nedadora badalonina Mireia Belmonte. “Els esportistes no haurien pogut competir en les mateixes condicions”, explica la posseïdora de quatre medalles olímpiques, que va expressar la seva opinió a les xarxes socials i va agrair la dedicació diària dels hospitals.

En atletisme, l’etern Jesús Ángel García Bragado –50 anys– tenia i té previst competir en els seus vuitens jocs, una fita sense precedents: “Seguim amb l’objectiu de córrer l’última prova dels 50 km marxa que es farà.”

Lògicament, els tècnics també estan convençuts que haver ajornat la cita és l’estratègia bona. “És coherent. Tal com està la situació, era difícil preveure que tot estigués solucionat al juliol”, reflexiona el gironí Jordi Ribera, tècnic de la selecció espanyola d’handbol, una de les candidates a medalla. El seleccionador estatal masculí de waterpolo, David Martín, per la seva banda, dona suport a l’endarreriment: “El sentit comú ha arribat a les institucions, sobretot al COI. El que està passant és excepcional i així és molt complicat organitzar uns Jocs amb la tranquil·litat necessària que mereixen.” La boia del CN Sabadell Maica García qualifica de “lògica i responsable” la decisió: “La salut ha de prevaldre.” Com va sentenciar la figura italiana del ciclisme Vincenzo Nibali: “L’esport pot esperar. El món s’ha de centrar a combatre l’emergència.”