Òbvi­a­ment ha estat la millor decisió que podien pren­dre dona­des les cir­cumstàncies. Per a nosal­tres, que feia qua­tre anys que ens pre­paràvem per a uns Jocs amb una data al cap, és un canvi impor­tant, però serà una vari­a­ble més a ges­ti­o­nar i el que sàpiga fer-ho més bé tindrà un avan­tatge res­pecte als rivals. Ja estem donant vol­tes al cap sobre com rea­dap­tar tota la pre­pa­ració.

És impor­tant que no hi hagi ara un altre procés de selecció. La plaça la tenim garan­tida i de l’únic que ens hem de pre­o­cu­par és d’arri­bar-hi amb la millor pre­pa­ració pos­si­ble.

Tot l’equip olímpic de vela estem con­fi­nats al Cen­tre d’Alt Ren­di­ment de San­tan­der. Tenim pro­hi­bit anar al mar i sor­tir al car­rer, però hem pogut entre­nar l’aspecte físic. Abans que sortís el decret d’alarma la fede­ració ja ens va con­fi­nar tots aquí. No tenim cap con­tacte amb l’exte­rior. La nos­tra vida con­sis­teix ara a anar al gimnàs, men­jar, dor­mir i espe­rar que ens dei­xin sor­tir, com a tot­hom. La sort que tenim és que aquest CAR és molt gran i tenim totes les embar­ca­ci­ons a dins i podem seguir avançant en la feina amb el mate­rial. L’únic que no podem fer és la part d’aigua i tro­bem a fal­tar la nave­gació.

Els japo­ne­sos s’estan entre­nant, com si fos una situ­ació gai­rebé nor­mal; als altres països, pel que vaig veient, tots estan en una situ­ació cada vegada més com­pli­cada.

He estat unes set­ma­nes pre­o­cu­pat perquè el meu pare ha pas­sat la Covid-19. Per sort l’ha tin­gut d’una manera lleu, però amb això dels viat­ges fa gai­rebé un mes i mig que no passo per casa, però és nor­mal per a mi estar fora molt de temps durant la tem­po­rada de com­pe­tició. A vega­des, mesos i mesos. Ells volien venir al mun­dial de Palma però al final el van ajor­nar i no va poder ser.

Estàvem con­vençuts que arri­baríem molt bé a Tòquio 2020 i crec que arri­ba­rem encara millor a Tòquio 2021. Seguíem una línia de tre­ball molt bona. El que hem de fer és començar una nova fase d’apre­nen­tatge, que ens per­meti arri­bar encara més bé.

A mi per­so­nal­ment m’agrada molt sobre­tot pel vent típic d’allà i per l’onada. Em sento molt còmode perquè és sem­blant a la que pots tro­bar al Medi­ter­rani, que és el lloc on he après a nave­gar i on he tre­ba­llat de ben petit. Real­ment el lloc m’agrada i ara tenim temps per millo­rar les peti­tes difi­cul­tats que ens ha gene­rat quan hi hem anat a com­pe­tir.

Els aus­tra­li­ans són els números 1 del rànquing mun­dial i seran el rival a batre. Amb tot, con­fiem en les nos­tres for­ces per poder plan­tar-los cara i llui­tar per l’or també.

Sí, veig que molta gent ja hi compta, però més que pressió el que nosal­tres tenim és con­fiança que la feina ben feta que hem fet fins ara ens donarà resul­tats. Sor­ti­rem al mar a fer el que millor sabem fer.

Des del meu punt de vista no pot ser que nosal­tres, essent espor­tis­tes olímpics, esti­guem en les matei­xes con­di­ci­ons que qual­se­vol prac­ti­cant ama­teur i ens ho tan­quin abso­lu­ta­ment tot. En aquest sen­tit, des del govern alguna excepció s’hau­ria d’haver fet o s’haurà de fer si això s’allarga molt. Som rega­tis­tes que anem al mar i com a molt ens cre­uem amb dofins, amb ningú més.