L’esport català, en xoc
Poliesportiu. Grans clubs apliquen ERTO a la totalitat de les seves plantilles de treballadors i esportistes en diferents graus de rebaixa d’hores de feina i sou, per sobreviure a la crisi
A banda del FC Barcelona i l’Espanyol, diferents clubs de l’elit esportiva catalana han començat a presentar expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) per intentar d’aquesta manera assegurar la viabilitat de l’entitat. La majoria tenen les seves pròpies instal·lacions que han hagut de tancar pel confinament a casa per l’alarma sanitària de la Covid-19.
La major part de les entitats preveuen una baixada molt important dels ingressos i la possibilitat de no poder fer front als sous dels treballadors, siguin els esportistes i tècnics dels equips de competició de les màximes categories, o els monitors, els treballadors d’oficina, de gestió i de manteniment. A banda d’haver-se aturat les competicions i de no tenir ingressos de taquilla, també s’han aturat totes les classes i cursets que feien les diferents entitats, la majoria poliesportives. Els clubs que han fet un ERTO intentaran assumir la diferència de sou que tinguin els treballadors amb l’aplicació d’aquest expedient com a mínim durant el temps que duri l’estat d’alarma. Molts dels esportistes d’aquests clubs d’elit que són internacionals i formen part de les seleccions espanyoles mantindran les seves beques ADO del Consell Superior d’Esports (CSD) de l’Estat espanyol per preparar els Jocs Olímpics de Tòquio, que ara es faran el 2021.
Molts i grans clubs
Cinc dels grans clubs de natació, amb equips a l’elit del waterpolo i grans figures de la natació, com són el CN Sabadell, el CN Terrassa, el CN Mataró, el CN Sant Andreu i el CN Atlètic Barceloneta, han presentat un ERTO. L’entitat sabadellenca és la segona més gran de Catalunya, amb més de 27.000 socis i més de 250 treballadors, i ha fet l’expedient de regulació temporal d’ocupació per al 100% de la plantilla. El Barceloneta, club que lidera el seu grup de la Champions, ha enviat a casa el 90% del seu centenar de treballadors (jugadors inclosos). En alguns clubs, com el Sant Andreu i el Sabadell, hi ha certa polèmica pel cobrament de les quotes als socis mentre les instal·lacions estiguin tancades.
També el principal club de tennis de Catalunya, el RCT Barcelona, ha fet un ERTO per als seus 120 treballadors. La mateixa mesura ha aplicat el CT Barcino.
En l’hoquei sobre patins, amb clubs de no tanta magnitud, de moment només el Reus Deportiu ha presentat un expedient de regulació temporal d’ocupació per als seus 130 treballadors. El Bàsquet Manresa de l’ACB també ha enfilat el camí de l’expedient, igual que el Força Lleida CE de la LEB Or. Aquestes són competicions que encara no tenen data de tornada. El Joventut de Badalona, en canvi, resisteix de moment sense prendre aquesta mesura tot i els problemes econòmics de temporades anteriors.
El BM Granollers farà un ERTO per als seus primers equips i el personal de gestió de l’entitat. En l’hoquei sobre herba també quatre destacades entitats, com són el RC Polo, el Club Egara, el CD Terrassa i l’Atlètic de Terrassa, s’han vist abocades a fer un expedient de regulació temporal d’ocupació perquè els seus jugadors d’elit i la resta de treballadors no veiessin perillar la seva feina.
Hi ha alguns clubs catalans d’elit que no s’han acollit, de moment, a aquesta mesura però que s’ho han plantejat i dependrà de com evolucioni la situació. El CB Uni Girona, per exemple, està pendent de si la Federació Espanyola de Bàsquet allarga l’aturada de la lliga o la suspèn definitivament, i no descarta presentar finalment un ERTO. La UE Santboiana de rugbi té previst fer un expedient de regulació temporal d’ocupació per al personal i els jugadors estrangers ja que han marxat tots perquè la lliga s’ha suspès. L’Industrias Santa Coloma de futbol sala no prendrà cap decisió respecte a aquesta qüestió fins després de Setmana Santa.
Un paquet de mesures
La secretaria general de l’Esport i de l’Activitat Física impulsa un paquet de mesures per compensar els perjudicis econòmics creats per la Covid-19 en el conjunt del sector esportiu català, i contribuir així a la seva recuperació un cop se superi la situació actual. Entre les principals actuacions, destaca una línia de finançament directe de deu milions d’euros, i també hi ha els programes de subvencions vigents i previstos per a l’any 2020. Per als esportistes que formen part del programa d’alt rendiment català (ARC) i a causa de l’ajornament dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Tòquio 2020, es prorrogarà el programa ARC, previst per al cicle 2017-2020, fins a l’any 2021, i es garantirà l’aportació econòmica de nou milions d’euros addicionals. El govern fa arribar al món de l’esport les iniciatives genèriques impulsades per l’Estat i la Generalitat per ajudar els autònoms i les empreses del país.
El futbol modest també es mou
A banda del Barça i l’Espanyol, que ja s’han posat en marxa, i del Girona, que encara no s’ha pronunciat, els clubs catalans de futbol que poden també estan optant per la via de l’ERTO. És el cas, sobretot, dels equips de segona divisió B, i és que dels nou que hi ha n’hi ha set que ja l’han posat en marxa. Es tracta dels filials, el Barça B i l’Espanyol B, que no s’escapen de les mesures aplicades al primer equip, i del Cornellà, el Prat, el Nàstic, el Llagostera i l’Olot, que aquesta setmana ja han anunciat que han presentat la documentació i estan esperant que l’administració ho aprovi. Només hi ha dos equips que no s’han manifestat, el Sabadell i el Badalona, tot i que podrien seguir el mateix camí. En el cas dels equips de tercera divisió la situació és diversa. Els clubs més històrics i amb estructures professionalitzades, com ara l’Hospitalet, el Terrassa, l’Europa o el Castelldefels, ja han presentat un ERTO, però els més modestos, sense contractes laborals a la plantilla, no s’hi poden acollir.