ORIOL CARDONA
ATLETA I ESQUIADOR DE MUNTANYA
“M’ha enganxat en el pic”
“Ha estat complicada, en haver corregut tant a l’estiu. Físicament m’anava trobant cada vegada millor”
“La motivació hi és i les cames hi seran”
El piano
“Des de fa uns anys que m’agrada, després d’entrenar-me, per relaxar-me. I ara que tinc més temps... Però no he fet mai solfeig ni classes, ho faig de manera autodidacta mirant tutorials”, puntualitza el Cardona petit sobre la seva sobtada afició, que ha transcendit als mitjans generalistes per la comunicació de la seva agència –de la qual es va fer ressò Efe– segons la qual aprofitava l’avinentesa per aprendre’n. “Sí, ell el toca de tota la vida: des de petit anava a classes”, diu sobre la gran habilitat que hi té el seu cosí Pau Coll (Vilajuïga, 1998), campió del món júnior el 2018. “En tinc un a Banyoles i a Font-romeu hi ha el d’en Pau, que visc amb ell”, explica el banyolí, que té un piano a cada casa on viu, a la capital del Pla de l’Estany a l’estiu i a l’estació nord-catalana a l’hivern.
Hauria estat dues setmanes sense entrenar-me després de dues temporades seguides d’hivern i estiu. Ho necessitava
A Zegama la intenció era fer només la marató, sense córrer el quilòmetre vertical per si em trobava més fresc
L’estiu és incert però encara queda. Tan bon punt s’acabi el confinament, a entrenar: en tindrem més ganes que mai
Oriol Cardona (Banyoles, 1994) va guanyar, abans que es decretés l’estat d’alarma, a Cerler, la cursa de relleus del campionat estatal d’esquí de muntanya, amb Júlia Casanovas, Oriol Cardona, Aleix Domènech i Pau Coll. Era la primera del programa i, un cop acabada, l’organització va cancel·lar la cita i els participants van marxar als seus domicilis per iniciar un confinament que, en el cas del Banyolí de l’Any 2019, és la transició entre la temporada d’hivern i la d’estiu, a la qual l’any passat va posar el colofó amb el bronze en el mundial de la IAAF.
Com ho porta? Una temporada que s’acaba abans d’hora...
S’ha estroncat ara al final perquè encara quedaven els objectius principals. Però ens hi hem d’adaptar, descansar abans d’hora... Tot i que després de fer dues temporades seguides d’hivern i estiu necessitava descansar. I encara que no hi hagués hagut aquest virus hauria estat dues setmanes sense entrenar-me. I ara a veure què passa, perquè el confinament segurament s’allargarà. Ja trobarem algun mètode d’entrenament per aquí a casa i farem alguna cosa.
La temporada d’hivern, després de ser tercer en la general de la copa del món el 2019, no estava anant com s’esperava?
Ha estat complicada, en haver corregut tant a l’estiu. Físicament m’anava trobant cada vegada millor i esperava estar bé en els campionats d’Europa [2-5 d’abril a Madonna di Campiglio], quan tenia previst arribar al meu pic de forma. Sí que vaig començar d’aquella manera, amb resultats discrets, però anava agafant la forma de manera gradual. No he pogut acabar de demostrar com estava de fort: abans d’aquest confinament no hi va haver cap cursa important. M’ha enganxat en el pic de forma.
L’any passat no baixava del podi fos quina fos la disciplina. Ara deuen estar tots ansiosos esperant la temporada d’estiu.
Sí, però ara de moment s’ha ajornat la Transvulcania, que era la primera cursa que tenia al cap. I la següent crec que és Zegama el 24 de maig; ens van enviar un comunicat en què ens deien que en principi se seguiria fent. Però com que això avança dia a dia ves a saber com acaba. L’estiu és incert però encara queda i crec que les curses s’acabaran fent, sobretot juliol i agost, setembre i octubre. Tan bon punt s’acabi el confinament a entrenar: en tindrem més ganes que mai. I a veure com va.
Zegama, que és la referència, com l’afrontava? Ha guanyat més d’un cop el quilòmetre vertical i en la marató ha aconseguit un cinquè i un sisè. És l’objectiu?
El quilòmetre vertical l’he fet cada any que hi he anat i aquests dos últims dos anys he corregut la marató, també. La intenció era fer només la marató, sense córrer dos dies abans per si em trobava més fresc o podia estar millor físicament.
El més llaminer pot ser el mundial, a Aigüestortes, al juliol? L’última marató la va guanyar.
No ho tenia gaire clar. De fet, no la vaig incloure en el calendari perquè volia córrer els europeus que es fan a final de temporada a Lanzarote, amb la federació d’atletisme. I volia seguir el circuit de la copa del món de skyrunning. Al mundial d’aquí, d’Aigüestortes, no sabia si anar-hi, m’ho acabaré de pensar. L’any passat ja no vaig anar als europeus i si hi anés seria perquè és al costat de casa i conec la cursa. Tenia altres objectius al cap amb el circuit i afegint-hi curses que no he fet mai.
Com espera que s’acabi, això?
Estant tancat a casa em venen moltes ganes d’entrenar-me. Tan bon punt acabi el meu descans començaré per aquí a casa com pugui. Miraré si puc aconseguir una cinta de córrer o fer exercicis per aquí, i tan bon punt pugui sortir... La motivació hi és i les cames hi seran. Serà entrenar-me tant com pugui i amb moltes ganes: queda força per a les curses de trail.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.