L’11 de març vam tenir una junta, el tema ja estava sobre la taula i ja vam deci­dir atu­rar l’acti­vi­tat. Lla­vors va sor­tir el decret i ho teníem assu­mit, perquè si una cosa té el ciclisme a casa nos­tra és que hi ha molta acti­vi­tat, cada cap de set­mana. El calen­dari està molt atapeït, sobre­tot des de l’1 de març. Per orga­nit­zar-nos, hem suspès el calen­dari fins al 10 de maig i l’allar­guem fins al 29 de novem­bre per veure qui­nes cur­ses i pro­ves d’oci o de lleure es poden ajor­nar. Sobre­tot la car­re­tera.

De moment, no. Tenim una reunió l’1 d’abril [avui] per pren­dre deci­si­ons. Aque­lla mateixa set­mana vam començar a fer tele­tre­ball els admi­nis­tra­tius, i l’equip tècnic, que és el més afec­tat, fa altres acti­vi­tats i de manera no tan directa. No n’hem apli­cat cap i la nos­tra intenció és no fer-ho: tenim un estudi finan­cer que ens diu que podem supor­tar uns mesos amb la pre­visió d’abril i maig d’atu­rada total. El capi­tal més impor­tant que tenim a la fede­ració són els tre­ba­lla­dors, i el nos­tre objec­tiu és pro­te­gir-los i acon­se­guir la mínima afec­tació pos­si­ble per a ells. Si s’allarga...

Sí, i va que­dar molt clar que no es podia fer esport al car­rer. No es podia sor­tir per entre­nar-se, i hi havia el dubte dels pro­fes­si­o­nals –en tenim diver­sos–, però no es va con­si­de­rar que fos una feina i vam tenir un parell de set­ma­nes d’inde­cisió. El CSD ho va nego­ciar amb el minis­teri.

Sem­blava que sí que hi tenien tot el dret. Des del punt de vista sani­tari i de segu­re­tat, enteníem que entre­nar-se de manera indi­vi­dual no s’havia de pena­lit­zar, sem­pre que es demostrés que són pro­fes­si­o­nals. Si s’hagués apro­vat, tam­poc n’hi ha tants, i la car­re­tera ofe­ria més segu­re­tat que mai. Ni ho vam com­par­tir ni ho vam enten­dre. Amb con­fi­na­ments gene­rals, sí.

Estava con­dem­nada a no fer-se, la Volta. Ho vaig tenir clar des del pri­mer moment i no entenc com és que van dei­xar sor­tir la París-Niça. Perquè era fran­cesa, i van rec­ti­fi­car les últi­mes eta­pes...

El Tour tam­poc hau­ria de sor­tir, tal com estan les coses. Par­lem de con­di­ci­ons de segu­re­tat i ens afecta a tots. Sense públic dei­xes fora de perill el públic. Però els cor­re­dors també són per­so­nes que es poden con­ta­giar i van l’un al cos­tat de l’altre. No ho entenc i penso que tam­poc sor­tirà.

És un espec­ta­cle i, sense el públic a la car­re­tera, queda la gent que ho veu per la tele­visió, i és el que argu­men­ten els orga­nit­za­dors. Però crec que, igual que en la París-Niça, en què hi va haver equips que se’n van des­mar­car i abans de començar es van negar a sor­tir, en el Tour pas­sarà el mateix. Hi ha la part econòmica i pot­ser hau­ran de nego­ciar amb els cor­re­dors; n’hi ha que tenen sala­ris molt alts. Afecta tota la soci­e­tat, al final.

No crec que el per­ju­di­qui, està en tra­jectòria ascen­dent. A d’altres pot­ser sí. A molts espor­tis­tes els afec­tarà men­tal­ment; si assu­mei­xen el canvi, ren­di­ran igual. És la feina dels entre­na­dors, més enllà del tema físic.

Cal admi­rar com ha esti­rat la seva car­rera, Ale­jan­dro Val­verde, perquè el nivell que té a la seva edat no és nor­mal. Però hi ha una part nega­tiva que con­di­ci­ona les pos­si­bi­li­tats d’altres cor­re­dors que venen per sota, i en Marc ja hau­ria tin­gut millors resul­tats. Ha hagut de tre­ba­llar molt per a ell, i sí que n’ha après, però ja ha arri­bat el seu moment. No cal espe­rar fins als 27 o 28 anys com Indu­rain; té bones con­di­ci­ons i està pre­pa­rat per a cur­ses per eta­pes.

És una llàstima, perquè estan sor­tint cor­re­dors cata­lans de nivell que estan pas­sant a pro­fes­si­o­nal. Si no acon­se­guim un equip és perquè no tro­bem un patro­cini prou fort a Cata­lu­nya per poder-lo tirar enda­vant. De cor­re­dors, n’hi ha prou per omplir-lo, l’equip.

Ha fet un pas enda­vant, és veri­tat. Però amb una ajuda impor­tant de la Gene­ra­li­tat; si no, no ho hau­ria pogut fer de cap de les mane­res. Els patro­ci­nis que acon­se­gueix són molt petits per al que ha de tenir un equip i les nor­mes del pro­fes­si­o­na­lisme, o les con­di­ci­ons que marca l’UCI, fins i tot per al femení, ja estan exi­gint unes com­pen­sa­ci­ons econòmiques que el Massi-Tac­tic no podrà asso­lir. El podria con­di­ci­o­nar en un futur. I ho entenc, les dones han de tenir retri­bu­ci­ons equi­va­lents a les dels homes i això vol dir una inversió impor­tant.

Ha anat bé, perquè almenys les que venen per sota tenen on emmi­ra­llar-se, un equip per aspi­rar a entrar-hi. De cor­re­do­res cata­la­nes, n’hi deu haver un cin­quanta per cent i, tot i aga­far cor­re­do­res de fora, costa aga­far nivell. De cata­la­nes, en té de molt bones, i n’ha incor­po­rat alguna que cor­ria fora, com la Mireia Trias, que per mi té molta pro­jecció. És la més jove i en un futur serà la líder amb tota segu­re­tat. I cal­dria que n’entres­sin més, de cata­la­nes.