“És complicat gestionar la barreja de sentiments”

Estava super­con­tenta i moti­vada, entre­nant-me a rit­mes molt bons i amb la mirada posada ja als Jocs de Tòquio. En aquest tro­feu hi vaig fer dues mínimes B, vaig ser la millor de la com­pe­tició, tot i la par­ti­ci­pació de les millors neda­do­res espa­nyo­les, com ara Teresa Pera­les, Mic­he­lle Alonso o Núria Marquès. Anava pel bon camí, ja que vaig que­dar a poques dècimes del rècord euro­peu dels 100 m lliure.

Exacte. Tots els espor­tis­tes estem acos­tu­mats a superar mol­tes adver­si­tats, però aquesta és total­ment dife­rent. Actu­al­ment intento man­te­nir-me en forma amb mate­rial que m’ha cedit el Comitè Paralímpic Espa­nyol (CPE), com ara una bici­cleta estàtica, o amb mate­rial que jo ja tenia, però no té res a veure amb entre­nar a la pis­cina. Totes aques­tes sen­sa­ci­ons les per­dem, igual que la força dels matei­xos movi­ments tècnics de l’esport, i d’altres. En tot cas, el major obs­ta­cle que tenim tots ara és la superació de la Covid-19. Ara ens hem de pre­o­cu­par per la salut. L’esport pot espe­rar.

Sí, els meus pares estan jubi­lats i viuen la major part de l’any a Crei­xell. Quan van anun­ciar el tan­ca­ment d’esco­les i cen­tres espor­tius el 12 de març, els meus nebots, la meva pare­lla i jo vam haver d’anar cap a casa seva. Aquí, per sort, tenim un pati en el qual podem fer exer­ci­cis per man­te­nir l’estat de forma, com ara autocàrre­gues amb TRX o amb la bici­cleta estàtica.

Tot i el con­fi­na­ment, segueixo man­te­nint el con­tacte diari amb el meu entre­na­dor, Miguel Vázquez, i amb els meus com­panys d’entre­na­ment. Des del pri­mer dia seguim una rutina diària de fle­xi­bi­li­tat, tre­ball de core, man­te­ni­ment mus­cu­lar, tre­ball car­di­o­vas­cu­lar i movi­ments específics de l’esport, el que es pot fora de l’aigua, com per exem­ple trac­ci­ons. A part, també hem rebut reco­ma­na­ci­ons de die­tes, ja que en no sor­tir de casa hem de reduir la ingesta de calo­ries. El comitè paralímpic està molt pen­dent d’aju­dar-nos i també ens ha faci­li­tat exer­ci­cis per no per­dre la forma, i ens ha posat un psicòleg a dis­po­sició.

És cert que l’any pas­sat em va cos­tar tro­bar la moti­vació, però aquest any era més fàcil, ja que sim­ple­ment el fet d’estar llui­tant per par­ti­ci­par en uns Jocs ja aporta tots els estímuls neces­sa­ris. Els Jocs de Tòquio deien que havien de ser els millors de la història, i tenia moltíssi­mes ganes de veure-ho en pri­mera per­sona. Ara, a con­seqüència de la pandèmia, m’hauré d’espe­rar a l’any vinent, però espero ser-hi.

La moti­vació sem­pre m’ha sor­tit de manera intrínseca. Del fet de poder millo­rar les meves mar­ques, de superar-me i de ser millor espor­tista del que era fa un temps. D’aquesta manera sé que si segueixo estant en els meus temps per­so­nals puc seguir llui­tant per una meda­lla, però cada vegada és més com­pli­cat perquè hi ha rivals joves amb molt de nivell.

M’entreno cinc hores diàries, repar­ti­des en dues ses­si­ons. A part, estic estu­di­ant edu­cació infan­til a la UCAM i amb això ja tinc tot el dia ocu­pat.

És el que s’havia de fer. El més impor­tant és la salut i la vida de tots. Hem de cui­dar-nos i els espor­tis­tes som els pri­mers que hem de donar exem­ple. Crec que seria molt ego­ista mirar pel bé per­so­nal, en comp­tes del que està vivint la soci­e­tat. Els Jocs i altres com­pe­ti­ci­ons poden espe­rar. De totes mane­res, és una situ­ació com­pli­cada i una bar­reja de sen­ti­ments. Tot ple­gat és molt dur, pel que està pas­sant amb el virus i aquest any sense Jocs.

En el pas­sat mun­dial de Lon­dres vaig acon­se­guir una plaça per als Jocs Paralímpics, però no era nomi­nal sinó per la fede­ració. Així que me l’havia de gua­nyar, tot i que en el tro­feu de Bar­ce­lona ja vaig acon­se­guir dues mínimes B.

Ara mateix no ho sé, perquè tot just dilluns es van conèixer les noves dates. El meu objec­tiu d’aquest any era llui­tar per gua­nyar meda­lla. Soc cons­ci­ent que era com­pli­cat, ja que es poden gua­nyar o per­dre per qüestió de centèsimes de segon, però tal com anava la pre­pa­ració tenia pos­si­bi­li­tats.