Un primer balanç

“No pot ser millor. El nostre objectiu era adaptar-nos a la categoria i que el nostre joc fos cada cop més sòlid i reconeixible.” Aquesta és la valoració del que s’havia disputat de temporada fins a l’aturada de les competicions, amb el Sarrià novè en la classificació i arribant a la tercera eliminatòria de copa. Hi va caure contra l’Anaitasuna (27-28 a Navarra en la tornada) després d’eliminar el Cangas, també d’Asobal.

La família

Pel que fa a la seva arribada al club, va dir, agraït: “Des del primer dia que vaig entrar per la porta, o abans, que em va trucar en Josep Espar, i després amb la directiva, els jugadors i l’afició, vaig veure que era un club familiar, que t’ho dona tot i on tothom fa els possibles per fer passos endavant.” I va reivindicar l’equip que va agafar a l’estiu. “La temporada passada Pere Coll i Jordi de Toro van fer una gran feina, amb l’ascens.”

Els joves

El missatge al planter del club el va dividir en dues parts: “La porta del primer equip està oberta. Molts jugadors n’han gaudit i és un senyal. I els més petits també som la referència: els clubs se sostenen en la base de la piràmide.” “Mai he arribat al pavelló i ha estat buit, el club està viu i cada dia creix més”, va destacar.

Jugar o entrenar?

“Quan ets jugador ho mires de manera individual, formes part d’un col·lectiu, però s’és egoista; quan comences a entrenar veus que no és gens fàcil, en qualsevol categoria, ets responsable d’un grup” manifestava sobre la diferència d’estar a la pista o a la banqueta. “Recuperar-te de les lesions és més difícil i com a entrenador n’estic gaudint, i a tots els nivells, des de cadet fins a benjamí o sènior. I en aquest nivell tan alt ho gaudeixo i pateixo alhora, perquè és una categoria molt exigent”, hi afegia.

El pavelló

Qüestionat sobre en quin recinte ha gaudit més, es va referir a aquells on ha estat com a entrenador local: “Quan entrenava el Calella vam omplir el pavelló. A lliga catalana era espectacular. I de Sarrià, no tinc paraules per dir què hi passa. No és que s’empleni, sinó com anima la gent: no deixa caure l’equip quan les coses no van bé.” “És al·lucinant, i als temps morts he de dir als jugadors que s’acostin a mi, per transmetre’ls la informació”, posava d’exemple.

Lateral dret

“No ho vaig decidir, era un jugador alt i no massa coordinat, al principi. I esquerrà. Hauria estat un error posar-me a la porteria...”, deia fent broma sobre per què va jugar en aquesta posició, en què, al Barça, va compartir lloc amb un referent: “No he estat massa d’ídols. De tots els jugadors en pots aprendre coses i, si hagués de dir algú, László Nagy.”

Valors

“Primer, que estudiïn: és molt important. I també respecte, companyonia, treball en equip, esforç, sacrifici, aixecar-se quan les coses no van bé...” Aquests són els valors que creu que cal transmetre als joves, tot i que diu que són intrínsecs a l’esport. “S’han d’interioritzar i no ens hem de fixar objectius irreals. De Messi només n’hi ha un, o mig. Els pares hem d’ajudar els nostres fills: han de ser feliços i créixer contents”, hi va afegir.