Hi ha més coordinació que mai. Cada dia ens veiem amb tot l’equip i això no passava. Ara ho compartim tot. Almenys és una cosa que estem aprenent.

És una xifra que no tenim però que serà gegant. En una setmana vam parar l’esport. Tot va començar un dilluns al matí en què el més gros que podia passar era que un Barça-Nàpols es jugués sense públic i el divendres de la mateixa setmana estava tot tancat. Des del primer moment vam actuar en dues línies. La primera, l’esportiva, que és saber què passa amb totes les competicions, des de les escolars fins a les professionals, perquè el principal interrogant és saber si es podran reprendre. I la segona, l’econòmica.

La més important és garantir totes les subvencions esportives previstes i que la tramitació sigui àgil. El sector sap ara que tots els diners que esta previst que el govern posés a disposició de clubs, federacions i consells esportius hi seran, independentment que s’hagi pogut acabar una competició o no.

Sobretot de liquiditat i per això hem facilitat l’accés a crèdit. El fet que de cop no hi hagi ingressos provoca una gran preocupació de com es pot fer front, ja no tant a les despeses de personal, sinó a totes les altres que continuen tenint, com ara el simple manteniment d’instal·lacions durant les setmanes i els mesos que pugui durar el tancament d’activitat.

Hem de tenir clar que el dia que s’acabi el confinament això no serà com prémer un botó i que arranqui tot. Hem enviat una carta a tot el sector esportiu, 8.000 clubs, 73 federacions, 47 consells esportius i els 947 ajuntaments, per tenir una radiografia de l’impacte econòmic. Això ens permetrà posar no només mesures de xoc com les d’ara, sinó fer plantejaments més a mitjà o llarg termini.

La posada en marxa serà esglaonada i gradual. És poc probable que l’endemà del confinament puguem tornar a tenir activitat esportiva amb públic. Això no està en cap escenari proper. El que hem de preveure és que primer es pugui recuperar competició sense públic i a partir d’aquí passaran uns mesos fins a tornar a la normalitat.

Jo situaria ben bé Tòquio 2021 com el gran esdeveniment esportiu global en què es pugui celebrar des de l’esport que s’ha girat full. Per tant, més d’un any.

Des d’un punt de vista de grans esdeveniments que reben suport econòmic del govern, que són gairebé tots, les subvencions estan garantides per no deixar-los penjats. La Volta, per posar un exemple, es complicat que es faci aquest any. Ja veurem. El criteri general és intentar acabar les competicions i ajornar o celebrar els esdeveniments esportius tan tard com calgui aquest mateix any, però és evident que no es podrà fer amb totes. Quan es cancel·la un esdeveniment l’impacte econòmic és potentíssim.

Ni el Gran Premi d’Espanya de fórmula 1 ni el Gran Premi de Catalunya de motociclisme, que són les dues grans activitats de la instal·lació, es podran fer en les dates previstes. En aquest moment no està presa la decisió de cancel·lar les dues proves sinó que s’està en espera que es puguin reubicar en el calendari.

Com a criteri general, sí. Fent-les anar tan endavant com calgui perquè l’impacte econòmic sigui el menor possible encara que s’hagin de jugar partits sense aficionats. Si arriba el punt que el confinament s’allarga tant que fa impossible acabar aquestes competicions, el que demano és que hi hagi una decisió consensuada entre les diferents federacions, les lligues professionals i els governs. Que no sigui un desgavell.

Hi ha moltes maneres de fer activitat física a casa i nosaltres mateixos hem impulsat una campanya perquè es faci en família durant mitja hora al dia. No calen ni cintes de córrer ni bicicletes estàtiques. No hem de tenir pressa perquè els nens surtin al carrer, primer caldrà valorar que la situació general millori, perquè per sobre de tot hi ha evitar el risc de contagi.

Ens hem posat a disposició del Procicat perquè sabem que els pavellons tenen una millor adaptabilitat que altres instal·lacions per fer-hi hospitals de campanya. Aquesta mateixa setmana s’està muntant als pavellons de l’INEFC de Barcelona un espai addicional per a l’hospital Clínic. Hi haurà més de 250 llits. Els ajuntaments també ho fan, i s’ha d’agrair als grans clubs com el Barça i l’Espanyol, i al GEiEG a Girona, que col·laborin en una crisi d’aquesta magnitud.

La interlocució amb el COI ha estat fins i tot més dinàmica. Mantenen tots els terminis i criteris amb els quals estàvem treballant.

Sí, abans que passés tot això ja preparàvem la foto conjunta que ens demana el COI per formalitzar la candidatura, que és la de l’acord entre els governs de Catalunya, Espanya, Aragó i el COE.

La primera setmana de l’afectació de la Covid-19 vam demanar el tancament progressiu de totes les instal·lacions esportives i vam decretar l’aturada de tota l’activitat esportiva. El mateix dia que ho decretàvem un fisioterapeuta del CAR va donar positiu i, per tant, també va quedar tancat, tot i que volíem mantenir-lo obert per als esportistes olímpics. Ara qui marca les prohibicions no som nosaltres sinó el govern espanyol i la seva resposta és clara: mentre durin l’estat d’alarma i les mesures de confinament no es farà cap excepció. Amb l’ajornament dels Jocs la pressió dels esportistes ha baixat, però si tot això s’allarga és evident que entrenar-se a casa no és la millor manera de posar-se en forma per a esportistes professionals.