El negoci

140 milions de lliures en apostes només en les taquilles de l’hipòdrom, 1.400 en els despatxos repartits per Anglaterra i mes d’un milió en premis. 70.000 persones en el recinte –entre 20 i 600 lliures– i nou milions d’audiència en el Regne Unit i 600 en el món. Es transmet en directe a més de 140 països. La primera vegada que van entrar les càmeres va ser l’any 1960. La BBC va començar a emetre la cursa el 1927. Des de llavors, els anglesos van seguir la carrera enganxats a la ràdio pública fins que el 2013 Talksport va comprar els drets. Des de 2014 comparteixen els drets. El 1967 es va pagar 100 a 1 la victòria de Foinavon (no ha passat mai més) perquè en l’obstacle 23 va ser l’únic a saltar; la resta de cavalls van quedar tallats i ell, que anava últim, va quedar sol al capdavant fins a la meta. Des de llavors, aquesta tanca porta el seu nom.

L’origen

Com sol passar, hi ha molt de debat sobre aquest tema. S’assenyala un tal Wylliam Linn, propietari del Waterloo Hotel de Aintree. Diuen que la primera cursa va ser la de 1836 i la va guanyar The Duke, que va repetir l’any següent. Que es deixés de córrer la carrera de caça de Saint Albans, a Londres, i que s’inaugurés la línia de tren fins a Liverpool , el 1830, va donar importància a la cursa.

El mite

Propietat de l’amo d’un negoci de compra i venda de cotxes, una estàtua a grandària natural el recorda en la línia de meta de l’hipòdrom d’Aintree. Red Rum va ser elegit personatge esportiu de l’any per la BBC perquè no és l’únic cavall que ha guanyat tres vegades la cursa –1973, 1974 i 1977– i va ser segon els anys 1995 i 1996. Entrenat per Ginger McCain, va néixer a Irlanda el 1965 i va morir el 1995. En cent curses, mai va caure en saltar un obstacle. La seva primera victòria és una de les cinc millors carreres de la història del Grand National i l’última va ser triada pels espectadors de la BBC com un dels 25 moments de la història de l’esport a Anglaterra del segle XX.

Dones

El 1975 es va permetre que corressin dones i el 1977 ho va fer la primera, Charlotte Brew. El 1982, Geraldine Rees va acabar per primera vegada el recorregut. Katie Walseh va ser tercera amb Seebas el 2015 i Nina Carberry ja és un mite, perquè l’ha corregut cinc vegades, l’ha acabat cinc vegades i el 2010 va ser setena, la seva millor marca. Però si hi ha una dona que ha marcat la carrera, a més de la reina d’Anglaterra i amb permís de la sufragista que es va llançar a les potes del caball del rei Eduard, aquesta és Jenny Pitmann, que va ser la primera dona a celebrar una victòria, com a entrenadora d’un cavall, Corbiere, el 1995. Amb Royal Athlete va tornar a guanyar el 1995.

La cadira

Dels trenta obstacles, només dos se salten una vegada. Un és la cadira, a la qual només es poden comparar en dificultat i perillositat el Becher’s Brook i el Canal Turm. És un osbtacle d’1,60 d’altura, que precedeix una rasa d’1.83 d’amplada, amb un desnivell de 15 centímetres en la caiguda. Normalment és un salt que permet vols elegants, però és cert que no sempre és així. De fet, hi han mort tres cavalls des de 1839 , l’últim el 1979, quan hi va haver un accident en el qual es van veure involucrats onze cavalls, inclòs Kintal, que va haver de ser sacrificat. Allà, el 1862, va morir Joseph Wynne, i George Ede, el 1872. Durant el segle XIX i el principi del segle XX va ser conegut com El Monument.

La mort

Vuitanta cavalls han mort en l’hipòdrom o posteriorment sacrificats a conseqüència de les ferides o per l’esforç acumulat durant la cursa des que es tenen registres documentats. Poden ser més. Va haver-hi una època terrible, que va donar raons a animalistes detractors de la prova. Entre el 2002 i el 2012 van morir onze cavalls. Especialment cruel va ser la mort de Synchonised, en la cursa del 2014. Acabava de guanyar la copa d’or de Cheltemham –hi ha dubtes de si és mes important aquesta cursa o el Grand National- i partia com a favorit per aconseguir un històric doblet, cosa que només havia aconseguit Golden Miller el 1934. Va morir en la temptativa. Aquest mateix any la cursa també va matar According to Pete. L’últim cavall que va morir, en la cursa de l’any 2016.

El duc d’Alburquerque

Nascut el 15 de desembre del 1919 a Madrid i mort el 7 de febrer de 1994 en la capital espanyola. Va ser cap de la casa reial de Joan de Borbó, comte de Barcelona, pare de Joan Carles I. Va tenir un poni quan tenia cinc anys i va córrer com a genet el Grand National set vegades. El va acabar un cop, el 1974. El 1976, l’última vegada que el va córrer, va estar inconscient dos dies.