Quan l’alt nivell és una presó
Muntanya. “El vaig deixar perquè no millorava”, diu Laura Orgué sobre la retirada de l’esquí de fons, prèvia a l’adeu a l’alta competició fa un any, en una conversa amb Marc Pinsach
Laura Orgué (Igualada, 1986), l’esportista catalana de muntanya amb més títols mundials i tres Jocs Olímpics, va explicar, ahir en una conversa amb Marc Pinsach (Cassà de la Selva, 1990) a l’Instagram de la FEEC, els motius de la retirada de l’alta competició, el març del 2019. “No m’aportava prou que la meva vida seguís girant entorn de l’esport. No puc fer esport al cinquanta per cent. Veia que podia deslliurar-me de la quadrícula de ser esportista d’alt nivell. Em sentia presonera”, va dir la desena en els 30 km dels Jocs de Sotxi el 2014 i quatre cops vencedora de la copa del món de curses de muntanya en la modalitat de verticals.
Els dos esportistes internacionals van repassar la trajectòria de la igualadina, que va tenir l’esquí de fons com a principal dedicació. “T’acostumes a mirar les classificacions per darrere” és la frase que li recordava el cassanenc de com vivia una disciplina tan exigent. “Les motivacions són diferents. En l’esquí de fons, era millorar per mi mateixa i si m’hagués hagut de valdre per les classificacions psicològicament no hauria estat sostenible. Sense comparar-me, em feia sentir realitzada i quan el vaig deixar va ser perquè no millorava”, va exposar sobre el seu canvi cap a l’esquí de muntanya, en què va durar poc: “Vaig entrar molt a sac en un esport per a què tècnicament no estava preparada. Un accident en una baixada i altres coses em van fer veure que no corresponia tornar a posar-hi la banya.”
En les curses a peu es va trobar amb una altra realitat, fora del paraigua olímpic: “Trobar l’equilibri entre la teva marca i poder entrenar, descansar i fer la vida esportista, ara mateix... No existeix.”