El rescat per a l’esport
La Unió de Federacions Esportives de Catalunya presenta el seu ‘pla Marshall’: una injecció de 25 milions d’euros per a entitats, practicants i professionals
La meitat dels 9.000 clubs catalans, aturats fins a l’estiu, amenaçats
La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) va presentar el pla Marshall per a l’esport, un pla de recuperació global que ha d’ajudar entitats, practicants i professionals a transformar-se i sobreviure en una nova societat, marcada per la sobtada crisi del coronavirus. Són 26 mesures englobades en quatre àrees – digitalització, fiscalitat, ocupació i finançament– que han de permetre una injecció econòmica de 25 milions d’euros al sector. Gerard Esteva, en una roda de premsa telemàtica, va assenyalar que la Generalitat n’aportarà uns 14 o 15 i que la resta han de venir de les altres administracions, amb qui ja ha mantingut contacte.
Una fotografia
Esteva va explicar que treballen amb la consultoria Pricewaterhouse Coopers en l’elaboració d’un estudi d’impacte sectorial sobre l’afectació de la crisi a federacions i clubs catalans. La meitat del sector està amenaçat i, per això, el pla pretén ser la gènesi de la recuperació. Segons va explicar Enric Bertran, vicepresident de la UFEC i president de la Federació Catalana de Natació, afecta 9.000 clubs, que poden veure compromès el seu futur perquè tenen les instal·lacions tancades i, amb les mateixes despeses de manteniment, s’aboquen a les pèrdues. Maribel Zamora, presidenta de la Federació Catalana de Voleibol, va posar de manifest l’endarreriment de les subvencions i que amb el decret d’alarma no hi ha competició ni activitats i el futur és una incògnita. En aquest sentit, Esteva recordava la previsió que el president de la Generalitat, Quim Torra, els va transmetre en la recent reunió amb representants del sector, segons la qual es podrà reiniciar la normalitat a les instal·lacions al juliol o l’agost.
Hi ha 700.000 llicències i tres milions de persones són sòcies d’entitats. El tancament d’instal·lacions públiques i privades, de fitnes o competició, entrenament o pràctica individual, afecta l’àmbit associatiu i el funcionament orgànic de les entitats ha quedat també afectat.
Esteva va recordar que el 2009 la Generalitat aportava 160 milions d’euros al sector i que ara, amb el pressupost prorrogat, l’import és de 64 milions i que en el nou se’n preveien 70. “La crisi del 2008 va portar una situació molt complexa a la població, però gradual. I ara és d’un dia per l’altre: s’han tallat els ingressos i per això aquestes mesures ens poden ajudar a sortir de l’atzucac”, remarcava el president de la UFEC, que recordava que plou sobre mullat.
A l’acció
El pla se centra en la digitalització del sector, en un entorn que d’un dia per l’altre també s’ha abocat a aquest suport per sobreviure. Per això es veu imprescindible facilitar aquesta transició a les entitats. També alliberar aquestes entitats d’una fiscalitat amb l’IVA, que va passar del 10 al 21%, rebaixant-lo al 4%. L’impost de societats es demana que s’anul·li a entitats sense ànim de lucre amb menys de 100.000 euros anuals en ingressos i que, amb una bossa tan gran de voluntaris, se’ls redueixi el tram de l’IRPF, com també als federats. I és que gairebé el 68% dels clubs no superen el centenar de socis i tres de cada quatre persones que hi col·laboren ho fan de manera desinteressada. En l’àmbit de l’ocupació, es demana l’entrada en vigor del contracte de formació.