El fin­landès Kaarlo Kan­gas­ni­emi es va con­ver­tir en els Jocs Olímpics de Mèxic, el 1968, en el pri­mer espor­tista del seu país que gua­nyava una meda­lla d’or olímpica en hal­te­rofília. Kan­gas­ni­emi va impo­sar-se en la cate­go­ria de semi­pe­sants (90 qui­los) amb un total olímpic de 517,5 qui­los, nou rècord mun­dial de la cate­go­ria. Set anys més tard, el 1975, a Kan­gas­ni­emi, inten­tant aixe­car 160 qui­los en una com­pe­tició, les for­ces li van fallar, i la barra li va caure a sobre. El fin­landès va que­dar estès a terra i ja no es va recu­pe­rar. Als 34 anys, Kaarlo Kan­gas­ni­emi que­dava tetraplègic.

Les inves­ti­ga­ci­ons que es van fer per saber què havia pas­sat van deter­mi­nar que el mus­cle de l’espat­lla dreta de Kan­gas­ni­emi havia cedit, i que tot el seu cos s’havia enfon­sat. Els efec­tes dels ana­bo­lit­zants i de la cor­ti­sona que el fin­landès havia pres durant anys van aca­bar tenint un efecte fatal per a l’aixe­ca­dor.

Kaarlo Kan­gas­ni­emi va néixer el 1941, i durant la seva vida espor­tiva va gua­nyar un títol olímpic (1968), dos de mun­di­als (1968 i 1969) i dos d’euro­peus (1969 i 1970). A més, va ser un cop sub­campió del món (1971) i dos cops ter­cer en els cam­pi­o­nats d’Europa (1968 i 1972). Entre els anys 1968 i 1975 va batre 18 rècords del món en les cate­go­ries de 82,5 i 90 qui­los. Les seves millors mar­ques van ser de 530 qui­los en el total olímpic, 155,5 qui­los en arren­cada i 180 en dos temps.

En els Jocs de Mèxic, que van mar­car la seva entrada en l’elit de l’hal­te­rofília, va gua­nyar amb 517,5 qui­los, 10 més que el soviètic Jaan Talts i 22 més que el polonès Marek Golab.

Kaarlo Kan­gas­ni­emi és una de les lle­gen­des de l’esport fin­landès. Després de l’acci­dent va tre­ba­llar en una escola i en el club espor­tiu de la ciu­tat de Pori. Fins i tot té dedi­cat un petit museu a la loca­li­tat de Kulaa, en el qual s’expo­sen les meda­lles i tro­feus que va gua­nyar durant la seva car­rera espor­tiva. El fin­landès forma part del Saló de la Fama.