A Ari Sánchez (Reus, 1997), tercera del món, el decret de l’estat d’alarma la va enxampar a Yucatán (Mèxic), on havia de jugar un torneig d’exhibició del circuit WPT. “Érem conscients que la situació estava complicada. El torneig es va acabar anul·lant perquè es temia que no poguéssim tornar”, relata Sánchez. El diumenge posterior va aterrar a Barcelona. “I d’allà vaig anar directa a casa dels meus pares, a Reus.” La casa té jardí: “M’està passant bastant ràpid.” El seu preparador físic, Toni Martínez, li ha fet un pla adaptat. “A part, em vaig muntar una xarxa per no perdre el toc. I el psicòleg em passa plans de visualització.” Sánchez i Alejandra Salazar van ser finalistes en el Marbella Màster, la primera prova. “Veig complicat fer tornejos amb molt de públic a mitjà termini”, admet. La idea de WPT és fer a finals d’any els tornejos que s’anul·laran ara. La jugadora ha admès que una de les coses més difícils del confinament és “trobar la motivació per entrenar-se cada dia en aquestes condicions”: “Però som professionals i és la nostra feina”, puntualitza.