És un pro­blema no poder anar a la car­re­tera, que és el nos­tre hàbitat natu­ral, o en el meu cas al velòdrom, però fem tot el pos­si­ble per man­te­nir la forma. Els ciclis­tes tenim sobre­tot el rodet i també tinc a casa mate­rial per fer gimnàstica, com ara una barra, peses, esto­reta, etc. Sobre­tot, cal posar ima­gi­nació per man­te­nir la forma.

Després del mun­dial de pista, a prin­cipi de març, van tan­car el CAR de Madrid i vaig venir a Salou uns dies a des­can­sar i m’hi he que­dat con­fi­nada. Nor­mal­ment, visc a Vila-seca, però aquí estic més bé perquè soc a prop de la família i puc aju­dar la mare i l’àvia a anar com­prar perquè no vull que esti­guin en risc i pre­fe­reixo que no sur­tin de casa si pot ser. També el velòdrom on vaig entre­nar quan soc a Madrid; el de Gala­pa­gar el van tan­car després del mun­dial. Tots els inter­na­ci­o­nals som a casa.

Sí. Sobre­tot per aca­bar el tre­ball final de grau i les pràcti­ques telemàtiques per gra­duar-me al juny de la car­rera de psi­co­lo­gia.

El cam­pi­o­nat d’Espa­nya pre­ci­sa­ment s’havia de fer per Set­mana Santa i, lògica­ment, ha que­dat suspès. Falta saber qui­nes dates posa­ran; en prin­cipi, tenen tot l’any per triar. Ara, el pro­per gran objec­tiu és a l’octu­bre, a l’euro­peu de Por­tu­gal. En el nos­tre cas, la pre­pa­ració no es veurà molt per­ju­di­cada.

El sis­tema de clas­si­fi­cació era molt més dur aquesta vegada i això ens va pena­lit­zar. Tots els cam­pi­o­nats con­ti­nen­tals tenien el mateix valor i com que a Europa el nivell és molt més alt, això no ens va aju­dar.

No. Totes les pla­ces ja estan assig­na­des per països. El que pot pas­sar és que alguns que es volien reti­rar allar­guin un any més la seva tra­jectòria. En tot cas, és cor­recte que s’hagin ajor­nat els Jocs Olímpics perquè par­lem d’una qüestió de salut pública.

Després de Tòquio, hi ha un canvi relle­vant en la velo­ci­tat olímpica, que passa de dues cor­re­do­res a tres, com en la cate­go­ria mas­cu­lina. Fa molts anys que tre­ba­llem amb la Tania i neces­si­taríem una ter­cera com­po­nent de bon nivell per man­te­nir la com­pe­ti­ti­vi­tat. No sabem ara si en l’euro­peu ja seran equips de tres o espe­ra­ran després de Tòquio, ja que no tin­dria gaire lògica fer el canvi abans dels Jocs, ara que s’han ajor­nat. Ja havíem entre­nat amb una noia de Madrid, però es va pas­sar a les pro­ves de fons. Tenim un pro­blema perquè hi ha molt poques velo­cis­tes ara mateix. S’ha de tre­ba­llar més, perquè aquí hi ha més cul­tura de pro­ves de fons. De fet, a Tòquio només hi ani­ran dos fon­dis­tes: Albert Tor­res i Sebastián Mora.

A França, Ale­ma­nya i Holanda hi poden anar de forma indi­vi­dual. Se que aquí s’està valo­rant que es pugui sor­tir a fer acti­vi­tat física, però no sé les con­di­ci­ons. En qual­se­vol cas, hi estic d’acord. Algun esport es pot entre­nar més bé que un altre a casa. El cas de la natació, per exem­ple, és difi­cilíssim.

Som en un moment històric, en el mal sen­tit, a tot el món. S’ha deci­dit pri­mar la salut pública i el dis­tan­ci­a­ment social. Sí que es fa estrany, però és el que toca fer. Man­te­nir totes les com­pe­ti­ci­ons supo­sava posar en risc massa gent i no surt a compte.