KILIAN JORNET
ATLETA I ESQUIADOR
“M’agrada veure gestos altruistes”
“A Noruega no hi ha tantes restriccions, però no surto a entrenar-me com normalment perquè no em sembla ètic i faig cinta”
Kilian Jornet (Sabadell, 1987) és un col·leccionista de rècords i victòries. En el seu palmarès llueixen dos mundials de curses de muntanya, dos més de quilòmetre vertical, així com set campionats de la copa del món de curses de trail i un títol del prestigiós circuit de les Golden Trail Series. Des de fa diversos anys viu, amb la seva parella, l’esportista sueca Emelie Forsberg, i la seva filla, Maj, d’un any, als afores d’Andalsnes, un petit poble del centre de Noruega a poc més de 400 quilòmetres al nord d’Oslo.
Viu a Noruega, com es veu des de la distància el que està passant a l’Estat espanyol i al món sencer? Com ho està portant personalment?
Ho estic portant bé perquè a Noruega les restriccions no són tan exigents com en altres països. Tenim un petit terreny al voltant de casa i podem estirar les cames. No obstant això, no surto a entrenar-me com normalment perquè no em sembla ètic. Estic fent molta cinta.
La muntanya et posa de vegades en situacions crítiques. Pensa que en aquest moment crític des del punt de vista social es veu el costat més personal i humà de cada persona?
Sens dubte, i hem vist un munt d’iniciatives solidàries i gestos altruistes en tots els camps. M’agrada veure que la gent pot unir-se per una causa comuna.
El món occidental té molta por per una situació que tradicionalment li era aliena o que veia en altres continents. Com pot afectar conviure amb la por?
La por ha de ser part de la nostra vida, a la muntanya per exemple és el que ens fa adonar que hem de girar i intentar-ho un altre dia.
Després de la paternitat, canvia la visió de la vida?
Sens dubte. Maj s’ha convertit en el centre de la nostra vida i ara construïm el nostre dia a dia al seu voltant i basant-nos en el que necessita. És increïble tot el que t’aporta un fill, tot el que t’ensenya i els moments que comparteixes amb ella. Això també es nota quan surts a la muntanya, on ara et penses dues vegades tots els moviments.
Quins propers objectius té?
La veritat és que no ho sé. Tenia pensat anar a l’Himàlaia a la primavera, però no serà possible. A l’estiu tenia pensat anar als Estats Units, però encara no sabem si podrem, així que estarem a l’espera.
Va anunciar que el 2020 volia córrer en asfalt. On el veurem?
No és segur, ho tinc al cap però gens clar encara.
A ‘Inside Kilian Jornet’ i en altres pel·lícules seves es veu el fenomen global en què s’ha convertit. Com porta la fama? Li suposa algun tipus de pressió saber que tot el que faci tindrà abast internacional?
La veritat és que en el dia a dia em sento com sempre. Vivim en una petita granja a Noruega i estem bastant aïllats. Jo soc molt introvertit, així que en el dia a dia no ho sento. És cert que en sortir es pot notar més, però és la meva feina i he après a conviure amb això. Crec que això em dona l’oportunitat de mostrar a la gent els valors de la muntanya, la sostenibilitat i el respecte per la natura, i estic content que la meva veu pugui ajudar algú en un futur.
Pot servir el moment convuls que vivim perquè la gent torni a donar importància a l’ecologisme, el medi ambient o la solidaritat entre pobles?
Espero que sí. Ja hem vist que el planeta s’està prenent un respir mentre nosaltres no l’estem contaminant. Espero que aquesta situació ens serveixi per veure l’important que és respectar la naturalesa i preservar-la.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.